Tots tenim la nostra pròpia col·lecció de màscares, sempre a l'abast, sempre disponibles pel que convingui. És inevitable i perillós; correm el risc que, de tant posar i treure, arribem a dubtar del nostre veritable rostre.
Me se va passar la commemoració
Fa 3 hores
5 comentaris:
un servidor si que té tota una pared de casa amb màscares del món, fa goig de veure i a alguns invitats fins i tot por
salutacions, ja anem veien per la premsa, l'èxit de vendes del teu llibre, ànim que per Sant Jordi falta poc
I ja tenc ganes de treure'm el somriure primaveral que amaga tot sovint un tristesa d'hivern.
Hola, et saluda una màscara. Això de tenir vàries màscares és millor acceptar-ho, és inevitable.
Deu ser maca aquesta botiga, hi ha una altra a la Via Laietana que també està molt bé.
Tienes toda la razón. Creo que abusamos mucho de ellas.
Y al final no sabemos cual es nuestro verdadero rostro.
Un saludo
D'això va precisament la meva novel·la: "Un rostre que no és meu·. A finals d'abril a totes les llibreries.
Publica un comentari a l'entrada