04 de març 2008

Màscares


Tots tenim la nostra pròpia col·lecció de màscares, sempre a l'abast, sempre disponibles pel que convingui. És inevitable i perillós; correm el risc que, de tant posar i treure, arribem a dubtar del nostre veritable rostre.

(La fotografia ha estat feta a la botiga Arlequí Máscares de la pl. St. Josep Oriol de Barcelona)

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

un servidor si que té tota una pared de casa amb màscares del món, fa goig de veure i a alguns invitats fins i tot por

salutacions, ja anem veien per la premsa, l'èxit de vendes del teu llibre, ànim que per Sant Jordi falta poc

Cosespetites ha dit...

I ja tenc ganes de treure'm el somriure primaveral que amaga tot sovint un tristesa d'hivern.

Amanda ha dit...

Hola, et saluda una màscara. Això de tenir vàries màscares és millor acceptar-ho, és inevitable.
Deu ser maca aquesta botiga, hi ha una altra a la Via Laietana que també està molt bé.

Waipu Carolina ha dit...

Tienes toda la razón. Creo que abusamos mucho de ellas.
Y al final no sabemos cual es nuestro verdadero rostro.
Un saludo

TRAPEZISTA ha dit...

D'això va precisament la meva novel·la: "Un rostre que no és meu·. A finals d'abril a totes les llibreries.