És primera hora del matí, i sembla una contradicció proposar-vos escoltar, com cada dissabte, una cançó que es diu Vespre, una cançó trista i plena de melangia, una d'aquelles cançons que et fan sentir calfreds. Però, mira, em ve de gust posar-la perquè m'agrada, i perquè els Pets em cauen de puta mare (ara tindré un munt d'entrades al blog gràcies a fer servir la paraula p...). Potser mentre l'escolteu jo estic al tren, en direcció a Barcelona, cap a la Setmana del Llibre, veient passar el paisatge.
Me se va passar la commemoració
Fa 4 hores
4 comentaris:
Una gran cançó plena de sentiment. Tens raó, Els Pets són genials.
I tant, sempre be de gust sentir una cançó així... espero que t'hagi anat molt bé per Barcelona, perquè quan llegeixis això, ja hauràs arribat :)
Petons maco, bon cap de setmana.
Qualsevol diria que un maniquí com jo no pot tenir records. Però aquesta canço me n'ha despertat molts. Quantes vegades dec haver sentit jo darrera el mostrador aquesta canço.
Aquesta cançó em duu tants de records... em desperta tants de sentiments... segurament no és una bona cançó per escoltar un dilluns pel matí però és igual!
El videoclip que està molt bé, també, és el que van gravar per posar-lo al documental ROck and Cat.
És una cançó per cridar i quedar-se tranquil/a.
Publica un comentari a l'entrada