tens un racó dalt del món: Desafio que m'abraci la foscor

31 de desembre 2012

Desafio que m'abraci la foscor

No m'espanta que s'amagui el dia
rere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.

4 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...: Benigna foscor que porta ensenyances, com la nit porta en el seu mantell el dia!; 23 de setembre del 2010, a les 9:34
Olga Xirinacs ha dit...: Els mals temps per a la lírica tenen per sort el contrapunt de la xarxa, que permet llegir universos de poemes, com ara el teu, que dóna pau. L'experiència, però, ensenya que els amants no són infal·libles. Malgrat tot, estimem.
Salutacions.; 23 de setembre del 2010, a les 11:13
Mortadel.la ha dit...: Preciós!
Tib? No surt la verificació visual.
Ara, el tercer intent...
Doncs sí. A la tercera surten les lletres (?); 24 de setembre del 2010, a les 18:14
Roser Caño Valls ha dit...: Bellament poètic i sensual!; 24 de setembre del 2010, a les 19:28