Tal com us vaig informar fa uns dies, el 217è joc literari d'avui es converteix en la Primera marató d'haikús improvisats.
Tothom està convidat a proposar, llegir o escriure haikús en un comentari en aquest apunt seguint el següent funcionament:
La primera persona que participi haurà d'escriure un haikú que comenci amb la paraula "tardor".
La segona persona participant, haurà d'escriure un haikú que comenci amb l'última paraula de l'anterior haikú.
I així successivament fins que us canseu.
Podeu participar tantes vegades com vulgueu.
.
Us convido a fer difusió de la iniciativa i a penjar els haikús als vostres blogs, facebooks, portes de la nevera, etc.
Resto a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte.
Per qui no conegui els haikús, es tracta d'un poema d'origen oriental de tres versos, de 4-6-4 síl·labes. Us recordo que en català es compten els versos fins la darrera síl·laba tònica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
70 comentaris:
[si no serveix o no és un haiku, esborreu-lo si us plau!]
Tardor? I ara!
L'estiu es vol quedar
demà encara.
Encara enèrgic,
el sol escombra els núvols;
neteja d'ombres.
Ombres de por,
s'allunyen ja vençudes;
reneix la vida.
Ombres fosques
fan venir un calfred:
és octubre.
Amb en McAbeu ens l'hem trepitjat: segueixo. Disculpeu.
Vida plena:
passejo ran de mar,
bufa brisa.
brisa acarona
arran de pell mon cor.
El sol cau tebi.
(moltes gràcies a tothom, seguiu, i podeu repetir)
Tebi escalf
l'onada com la pell
m'abraça el mar.
mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu
Tu impassible,
record del passat,
avui ploro
Tu brisa suau
m'omples d'alegria
ma Martina.
Tu jo i la mar
que faria sense tu
i sense la mar.
La Rosa ha estat més ràpida. Ho torno a provar.
Ploro per tu
llàgrimes de sucre
dolça meva
Perdó per saltar l'ordre, segueixo a Rosa:
Ploro plores
avui tots els haikus
parlen de tu.
Parlen de tu
mentre s'enfilen
dins del meu bosc.
Segueixo en Pere.
Bosc emboscat
de mans obertes
escorça-dits
Segueixi a Fanal
Bosc misteriós,
emboirat de color.
Esclat vital.
Dits llargs i prims,
caliu i tendresa.
Toc d'emoció.
d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.
Moment del roig
i el decadent dels ocres.
Plaer intens.
Moment fugaç:
la llum inventa mots
de foc i brasa.
Moment del roig
i el decadent dels ocres.
Paer intens.
Ai...Segueixo un Anònim:
Intens llampec
d'ulls clars i nets al bosc,
li escau la llum.
Llum, traidora.
Em fas trampes als ulls
però t'estimo...
T'estimo absència.
Malgrat tot saps que et trobes
en companyia.
En companyia
construïm àmbits petits.
Feliç fugida.
Fugida llarga.
La fulla arrencada
se'n va volant.
fugida dels sentits,
desitjant amb ànsia
sentir-se viu
Volant més enllà
de la cotidianitat
i de la realitat
Volant,volant
he arribat
al teu cor.
Cor de roure.
L'exposa a l'aire lliure
el llenyataire.
llenyataire bru
treu soques per escalfar
l'hivern més magre
Magre reialme
d'odi i de gelosia,
l'amor retorna.
Retorna a mi
volguda melodia
de l'infinit.
Infinit pèlag
ardent en horabaixa
roig de tardor.
Tardor de llum,
passió d'ideals.
Somnis reals.
Tardor tardana,
has perdut el tren del temps
vora l'andana?
Tardor, ardor
groga, taronja, roja,
pels primers freds.
[Segueixo Rafel, que això va molt ràpid!]
Freds matinals
tenyeixen el paisatge
de gebre blanc.
Blanc, sobre els cims
l'aire calent l'apaga
tan blau el cel.
Cel de Tardor.
La calor espanta
el fullam groc.
(seguint Carme, espero)
Groc de fulla,
voleiant cel enllà
enlluerna.
Enlluerna
perquè la vegi el far.
Lluna plena
Plena de joia
malgrat la maduresa
del temps que vius.
Vius prop del blau
enlluernes l'atzur
amb ulls de gat
Gat al teulat,
miol d'enamorat
cel estrellat
Gat pacient,
felins ulls de la nit
ombra de lluna.
Lluna esclatant,
que m'acompanyaves
tot fent cami.
camí de goig,
que s'endinsa al cor,
amb il·lusió
camí de tardor
pintat de fulles
que l'amor no esborra
he estat tot el dia fora, acabo d'arribar i m'he quedat bocabadat. GRÀCIES A TOTHOM!!!!
Seguiu, seguiu!
No esborra el temps
ni l'amor ni la vida,
tan sols els mata!
Respira la llum
guardada a les golfes.
Estiu i tardor.
Tardor i llum,
grip i calor plena,
malson dels metges.
Metges de l'ànima,
tanta feina per fer;
que mai l'acaben.
acaben dies
de nits fosques i estèrils
en lluna plena
Plena i corpresa
sota aquest cel d'octubre
plouen paraules.
Paraules plenes,
paraules de l'ànima,
foscor que marxa
Marxa, no tornis
Ho hem acabat del tot
eco al rebost
Jaume
rebost sense pà,
estàs plè de riquesa,
malgrat l,incertesa
Lluna plena;
Llàgrimes a la cala,
la veu del mar.
Petons´
M. Roser
incertessa,
fugissera o perenne
el somni continuarà
Continuarà sol;
els sentits i l'ànima,
l'ompliràn de goig
Goig que desvetlla
en fem arrel de vida
mar de capvespre.
Capvespre mut:
intemporal muralla
feta de llums.
llums de vespre fosc
lluiten els ardits guerrers
per trobar la pau
Pau cerca el cor
Sota les fulles ocres
Tardor silent.
Publica un comentari a l'entrada