Cada onada besa la platja tan sols una vegada. Poc? Suficient.
.
Foto de Sara Borja.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Jo crec que de vegades fan trampa i la besen més vegades disfressades d'una altra onada perquè ningú ho sospiti
No sé si ho trobo sufucient, una vegada és molt poc, i si no sap aprofitar el moment?
Tampoc mai cap carícia es repeteix, cada una és nova i diferent.
trist
Una imatge poètica ben bonica.
De cap petó tan bonic com aquest n'hi ha suficient...tots són pocs.
Si la besada és dolça i tendra d'aquelles que no s'obliden, potser no cal repetir...Les ones en saben molt d'aquestes coses, el mar és un bon mestre...
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada