Em banyo en els llençols humits del teu cos,
cada plec de la teva pell, una onada,
cada plec del teu cos, un temporal,
em perdo buscant-te, carícia guanyada;
l'infinit m'és proper i més conegut encara.
.
Poema d'Agustí Masip, inclòs al llibre Festins d'amor i altres àpats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
mmm quin àpat! Qui s'hi pot resisitir?
L'amor és una força que arrossega a qui el pateix en un huracà d'emocions contardictòries. Tant és patiment com plaer...no hi ha res més difícil de controlar que les emocions, no hi ha cosa més irracional i més meravellosa al mateix temps...tant et poden matar com fer viure. Quina tempseta tan magnífica!
Publica un comentari a l'entrada