De vegades (les roques) tenen un núvol damunt: la roca i el núvol, la permanència i l’evanescència. El núvol passa, però què esplèndid en el seu aspecte canviant a l’hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida: què val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable?¿I és gaire segur que valgui més que l’altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
quin gran llibre!!
Per sort el van tornar a re editar i avui dia el podem trobar en llibreries de prestigi.
per un euro tinc la última edició antiga que vaig trobar als encants un diumenge. Amb les seves tapes grises de cartró.
A mi em va agradar encara més l'epistolari "Cartes a Màrius Torres". Segur que les cartes van ser l'embrió de la novel·la. A través de la seva lectura vivim aquells temps passats en present, des de dins dels sentits d'en Sales, és clar...
Publica un comentari a l'entrada