06 de febrer 2012

Entro en mi sense trucar a la porta

Entro en mi sense trucar a la porta. Deixo fora els fanstasmes que em fan por, i m'agafo de bracet als que juguen a fer-me pessigolles. Quan obri els ulls, el món ja serà de colors. Veritat?
.
Inspirat en un ail·lustració d'Elisa Bernat.
Publicat por at
Etiquetes:

3 comentaris:

Dafne ha dit...

Doncs sí, perquè amb la por de bracet no es pot anar enlloc!!
Algun dia aprofitaré aquestes paraules, amb el teu permís!!!

6 de febrer del 2012, a les 12:40
Anònim ha dit...

Fantàstic! Tots ho hem pensat algun dia, oi?

Marina, de Canet.

7 de febrer del 2012, a les 21:22
Cristòfol miró ha dit...

Mentre els ulls que obris siguin als teus somnis, sí, perque els de la realitat no et deixaran oblidar els teus fantasmes.

24 d’octubre del 2012, a les 14:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)