Als anys setanta, la professora de literatura de BUP ens va dir que havien demanat de vindre a l'aula a un escriptor que es deia Pere Calders, però que segurament no vindria perquè pel seu caràcter introspectiu i senzill no acostumava a anar a aquests actes. Jo encara no el coneixia llavors, literàriament parlant, i ara penso quant m'hauria agradat poder-lo saludar. En aquells temps, Dagoll Dagom representava l'obra Antaviana, basada en uns contes que vaig començar a llegir; i tot un món nou va obrir-se als meus ulls i a la meva imaginació. En aquella època vaig començar a devorar Calders i Pedrolo i, en gran part gràcies a ells, s'anà forjant la meva consciència social i literària.
Dir que ets contista i que Calders és un dels teus referents no és original; només és qüestió de ser una persona agraïda
Gràcies, Pere, per mols centenaris més.
Aquest no trobo millor forma de celebrar-ho que llegint-lo, com podeu veure al
meu altre blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada