18 de novembre 2012

Naufragi a la neu, d'Esperança Camps

Naufragi a la neu, d'Esperança Camps
Bromera Edicions, 2012
Sinopsi

Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot el que ha intentat per a sortir-se’n ha fallat. L’opció d’escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per a tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb els fragments de la novel·la que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària, el gran colp que li permetrà retirar-se.
Naufragi a la neu, Premi Blai Bellver de Narrativa, convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. Amb la lectura de les primeres frases, es posa en marxa l’engranatge d’una història dins de l’altra. Així, a mesura que avança la novel·la que escriu Cristina, es trenquen els límits que separen realitat i ficció i se’ns van descobrint les claus per a conéixer la jove i els fantasmes que l’habiten.
Comenatari

Enmig d’un naufragi ens agafem amb força a l’últim tros de fusta que sura, sabem que no tenim gaires oportunitats més, però quan l’amenaça d’ofegar-nos no prové del mar, sinó del nostre passat, com podem salvar-nos? La protagonista d’aquest llibre ho intenta exorcitant els monstres del passat a través de l’escriptura; i les paraules, els records i les emocions lliguen el lector arrauxadament fins al final de la lectura. Vol escriure la seva primera novel·la reclosa en un refugi entre la neu, i recrea un personatge que prové del racó més fosc del passat que vol deixar enrere, Paco, el Moix, un pinxo de poca alçada professional i moral, que gaudeix causant dolor, humiliant. La protagonista es revenja, es fa teràpia, s’intenta salvar gràcies a la seva disfressa d’escriptora, ajudada per un personatge molt especial: el narrador que, de forma excepcional, ens dóna el seu parer sobre la història.


Us deixo amb un fragment llegit, que també trobareu al meu blog de vídeo lector:




Cap comentari: