saber greu

Ja és de nit, quasi les vuit del vespre, hora en què acaba l’horari de la zona blava. Un vigilant mira fixament el parabrises d’un cotxe, i fa un gest aixecant els dos braços i fent-los picar contra les cuixes, i llença un sospir de lament. Gira el cap en totes direccions, com si li fes recança, potser, acabar el dia amb una multa. Jo segueixo el meu camí, i em quedo amb la intriga si la posa, o no la posa.