31 de gener 2013

Si volem que l'amor sigui sòlid, també ha de ser líquid.

Viatge, o felicitats petites, de nou


Com molts matins, inicio un viatge petit, quotidià. Només depèn de mi que esdevingui rutinari. Surto de casa camí de la feina. En aquesta hora, i en aquestes alçades de l’any, el cel es troba a mig camí del dia i de la nit, en terra de ningú o de tothom. Ja s’han amagat les estrelles, però una imponent lluna plena és a tres dits de pondre’s rere el Port. Ahir va fer vent, i l’espectacle se’m regala amb nitidesa de primera fila, i m’agafen ganes d’aplaudir. A l’altre costat del riu, encara estan enceses las faroles de Ferreries. Són joves, posades després de les obres de la nova barana, i potser per això llueixen amb tanta brillantor. La seva llum es reflecteix en perpendiculars tremoles damunt l’aigua d’un Ebre que baixa majestuós, com pocs dies l’any. Al Nord de la península ha plogut amb força i els pantans s’han vist obligats a deixar anar l’aigua. Riu domesticat que baixa alegre, com xiquets que surten al pati. Els majoristes del Mercat pinten mosaics de colors a la vorera, i d’olors. És temps de faves i de tomaques de penjar. A prop de l’antic pont del tren, ja endevino on trobaré els tres nois de cada dia. Som animals regulars, i cada matí me’ls trobo al mateix lloc, metres munt, metres avall, i són un indicador precís de si vaig bé de temps, o si em cal córrer. Deuen anar a l’institut. Encara és fosc i sempre van molt tapats, no els reconec la cara, però els distingeixo perfectament. Fa uns dies que observo que sempre caminen en el mateix ordre, creixent o decreixent, depèn de com es miri, d’altura. El més baix a la meva dreta. Comprovar-ho cada dia és com un petit joc matiner. I, qui sap,  potser a la lluna també li agafen ganes d’aplaudir.

30 de gener 2013

Amb quin personatge de la literatura universal voldríeu conversar una estona?
Gat que no confia en frases fetes, gaudeix la seva primera vida al màxim, per si de cas.

268è joc literari

Que la realitat supera la ficció és ben poc original. Per això us proposo com a deures d'avui que escriviu un relat que ficcioni una realitat que em vaig trobar ahir mateix: sabeu qui hi ha unes tisores de podar que es diuen kamikaze? Existeixen, de debò, cliqueu aquí si no em creieu.
Doncs apa, escriviu un text inspirat en aquestes tisores. Si feu córrer la sang, serà responsabilitat vostra. Només demano, com sempre, que copieu el text en un comentari o, almenys, un enllaç als vostres blogs.
Banzai!

29 de gener 2013

Ricard Garcia a Tens un racó dalt del món




Ricard Garcia serà el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Es tracta d'un vell conegut de la comunitat blocaire, sobretot des del seu blog Cupressus sempervirens, i poeta del Penedès que ara ens abraça amb el seu darrer poemari El llibre que llegies, un poemari de tardes, de tardors, de reflexió madura sobre el pas del temps. Podeu escoltar-ne un fragment aquí.
El programa es podrà veure el proper dimecres 30 de gener, a les 21.00 h. i en properes repeticions durant la setmana.
Altres llibres recomanats durant el programa són El domador de paraules, de Miquel Desclot, Els homes del sac, de Damià Bardera, i Llum antiga, de John Banville.

Humà regal al delta.

S'emmiralla la barraca
on cel i aigua es fonen.
Humà regal al delta.
.
Inspirat per una quadre de Tere Navarro.

28 de gener 2013

Molles per no perdre'm, llegides

La Pilar, una vella i benvolguda amiga blocaire, llegeix dos fragments de Molles per no perdre'm, a la seva Sala de lectura. En un evoco una trobada al parc de Tortosa, i a l'altre, la meva visita al Club de Lectura a Vilafranca del Penedès.
Sempre m'emociona escoltar fragments de la meva obra en veu d'altres persones. És molt especial, com veure tornar a casa les meves paraules després d'un viatge, més riques.
Gràcies, Pilar
Sí, toco de peus a terra, però entre salt i salt.

Desdefinicions (264)


SOScialisme. Ideologia política en perill.

27 de gener 2013

Tenir consciència que estàs buit, és el primer granet d'arena per a omplir-te.
.
Reflexió inspirada per un apunt de Somnis de plastilina.

Fauna animal, de Damià Bardera

Fauna animal, de Damià Bardera
Editorial El cep i la nansa
Després d'haver tastat el recull Els homes del sac, continuo assaborint els relats breus de Damià Bardera en un recull anterior. Si a Els homes del sac reinterpretava amb àcida mirada els contes infantils, a Fauna animal torno a trobar l'estil de l'autor en uns contes ambientats en el món rural, sovint vist des de la infantesa. Però els relats no tenen res de bucòlic o innocent. El realisme més descarnat i intens ens aclapara, i les emocions que ens desperta es troben a les antípodes de la indiferència.
Sinopsi

Llibre dividit en dues parts asimètriques. Seixanta contes breus i un imaginari comú: el del món rural, atàvic i el del món contemporani, violent i tendre, grotesc, semisalvatge, tel·lúric. Relats sorprenents, alguns d’ells cruels, d’altres tristos, irònics. Relats amarats d’un realisme de tall expressionista i acolorits amb el sarcasme, intensitat i irreverència característics de l’autor. Ras i curt: fauna animal.

Us deixo la lectura d'un dels contes:


26 de gener 2013

Artur Baldé i Desumvila, Obra completa, últim volum

Artur Baldé i Desumvila, Obra completa, últim volum
Cossetània Edicions, 2013
Amb aquests dos dietaris de Viure a Tarragona, Cossetàbia culmina la reedició de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, de qui he parlat molts cops en aquest blog, i que no em canso de recomanar. Reconec que abans dels actes del centenari de l'autor, jo no havia llegit res de la seva obra, i només en tenia ben poques referències, però el seu descobriment ha estat una de les grans sorpreses i satisfaccions dels darrers anys, i l'ha convertit en un dels meus Escriptors preferits, així, en majúscules, sobretot amb obres com Benissanet o Viatge a l'esperança. La realitat feta pura literatura de primera qualitat.
En aquest volum 12 que tanca l’Obra completa, es publiquen els dos darrers llibres de Viure a Tarragona, el conjunt dels quatre dietaris dedicats a Tarragona, que abracen els anys 1972-1974 i 1975-1976, respectivament. Aquests llibres són de nou un cant als llocs, a les persones, a les idees i els fets que estima: la vida tarragonina i la vida vora l’Ebre, a Benissanet; producte d’una activitat política i literària lliurada als ideals republicans, humanistes i catalanistes. 
Us deixo un fragment:

Joan Cremades, de Fred Secret

A finals de l'any passat ja us vaig informar que el grup musical tarragoní Fred secret ha composat la cançó "Joan Cremades", basat en el conte "Secundari", inclòs al recull Una sortida digna, de Cossetània Edicions, 2009. Avui us torno a presentar la cançó, i també un vídeo que em vaig fer fa uns anys llegint precisament aquest conte.
"Secundari", a més, es va publicar  al número 77 de la revista Celobert de Blanes, amb aquesta il·lustració de Teresa Ramos.

25 de gener 2013

Club de lectura de Tortosa, nou cicle


El passat dimecres vam comentar al Club de Lectura de Tortosa el llibre La gatera, en companyia de l’autora Muriel Villanueva. Un gra novel·la, amb una trama molt ben trenada, lllaminera i original, però, sobretot, escrita amb un estil que a mi m’ha fascinat.
No ha estat una reunió com una altra.
Després de més de sis anys com a coordinador del Club de Lectura de Tortosa, aquesta ha estat l'última reunió en què he exercit aquesta tasca. El motiu no es troba en la manca de voluntat de continuar compartint la passió pels llibres, ans al contrari, sinó en la necessitat de deslliurar-me de certes tasques, racionalitzar millor el meu temps i la dificultat que em representa assistir físicament a les reunions a l'horari habitual. No ha estat una decisió fàcil ni indolora, que he anat ajornant des de fa temps.

Irene Prades, la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, em va engrescar a iniciar aquest projecte l'any 2006, amb molta il·lusió, i els resultats han superat les meves expectatives. En una primera reunió que es va convocar a usuaris de la Bilblioteca per parlar de la possible creació del Club només va assistir una persona. Sembla poc però, potser gràcies a aquesta persona (així es demostra la importància dels petits gestos individuals), el Club ha anat creixent, arribant a ser un dels clubs de lectura més consistents del nostre país, gràcies al dinamisme de tots i totes les participants, des dels més fidels als esporàdics, als escriptors/es convidats, al personal de la Biblioteca, a les entitats col·laboradores:  Ajuntament de Tortosa, Institució de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, Antena Cultural Tortosa de la URV i l’Hotel Berenguer IV.

Han estat un seixantena de reunions per parlar de llibres i de la vida, amb assistència de més de 30 escriptors/es, però, sobretot, una excusa per reflexionar i fomentar el contacte humà i l'amistat, i una de les activitats en què he participat de què em sento més orgullós. Hem sigut constants, amb deures mensuals, i agraeixo la confiança absoluta que tothom ha dipositat en mi a l’hora de programar les lectures, que han combinat molts autors/es ebrencs, d’arreu dels Països Catalans, i també mundials

Però el Club de Lectura ja no funcionarà com fins ara, sinó millor, perquè tinc la màxima confiança en Sílvia Panisello, la nova coordinadora i ja membre molt actiu del Club. De totes maneres, jo no perdré el lligam amb el Club de lectura, i amb la Sílvia conduirem un tàndem en què jo faré les tasques a l'ombra de programació, i ella serà la cara visible, moderant i dinamitzant les reunions, segur qeu amb molt d’entusiasme.

Com a última pàgina d'aquesta etapa, o potser millor com a epíleg, m’he permès l’autoregal que la propera sessió del Club de Lectura, del 28 de febrer, estigui dedicada a comentar el meu recull de relats El vertigen del trapezista; és la millor forma que se m’ocorreix de dir “fins una altra”.

Gràcies a tothom, amb el convenciment que, un dia o altre, escriurem la segona part.

Cares del món (288)

Una serp-trencaclosques infantil amb l'abecedari. A la peça de la lletra O jo hi veig dos Cares del món.

23 de gener 2013

22 de gener 2013

Últimes existències, de Jovi Lozano

Últimes existències, de Jovi Lozano
Editorial Bromera, 2012
Sinopsi

Els culpables de la crisi econòmica recorren la trama d’Últimes existències, però també ho fan les víctimes. Així, entre el malaltís interés especulatiu del mag de les finances estatunidenc Bernard Madoff i la xarxa de corrupteles que envolten Silvio Berlusconi, trobarem unes altres històries ben diferents: eIs personatges reals i ficticis ens acompanyen per diversos països i, des de diverses perspectives, queda al descobert l’univers d’aquells que han estat assotats per la supèrbia dels mercats.
A través dels relats interconnectats que articulen l’obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de València 2011, esdevindrem testimonis de la perenne crisi japonesa, de la fallida grega, d’una potència alemanya erigida com a sentinella i de l’hegemonia innegociable del capital i d’un sistema basat, per damunt de tot, en el consum. Un consum que, amb el temps, ens ha convertit també a nosaltres en productes excedents, fora d’estoc.
Premi de Narrativa Ciutat de València
Us en deixo un fragment:

21 de gener 2013

Molles per no perdre'm a 80 grams

El passat 13 de gener, amb el meu llibre Molles per no perdre'm (Editorial Petropolis, 2012), vaig estar present al programa de ràdio 80 grams, de ràdio Badalona.
En aquest enllaç podreu escoltar el programa sencer, i la meva intervenció a partir del minut 27.

A més, Jaume Llambrich, l'altruista editor, ha fet un vídeo muntatges amb l'entrevista:
Ja no passen trens pel vell pont de Tortosa, però mai no es tard per reconciliar-se amb la vida, si tens coratge de ferro. 
.
Inspirat per una imatge de Cinta Llatje.

Desdefinicions (263)


equillibrisme. Intent de viure de la literatura.

20 de gener 2013

Ulls, mestres

Els teus ulls són bons mestres. A l'hora del pati em quedo a repassar els apunts.

El joc de Sade, de Miquel Esteve

El joc de Sade, de Miquel Esteve
Edicions B, 2012

El narrador, o l’autor, o tots dos alhora (vés a saber qui és difressa de qui; si hem de jugar, juguem a fons en aquest joc que ens proposes, Miquel Esteve), tutegen el protagonista, un empresari que va tastar les mels de l’èxit ràpid i immobiliari, els cants de sirena de la banalitat, de la vanitat, de la supèrbia, i que veu enderrocades les muralles amb què creia protegida la ciutat d’una moral injectada a través del seu pare. No és estrany que l’autor l’hagi batejat amb el nom de Jericó (molts més noms també seran simbòlics).
Jericó es troba a un pas de l’abisme, i la crisi econòmica ja truca a la porta o, millor dit, és a punt d’emportar-se porta, casa i qui sap si la vida. El seu matrimoni d’aparador fa aigües, i les últimes ancores que li queden per justificar el seu futur són un antic i frustat i idealista amor (Blanca es deia; simbòlic, també, no, Miquel?) i, sobretot, al seva filla Isaura.
I en ple naufragi, en un bar, un cambrer li dóna una targeta, una cita al Donatien, al joc de Sade. I l’autor juga amb el protagonista i amb els lectors, i periòdicament, calculadament, (diabòlicament?) afefeix girs de la trama que la compliquen en una espiral que enfonsa Jericó i que fan més llaminera la lectura. Morbo, sexe, els límits de la moral, el bé i el mal, sadisme, pecats, crims, mentides, excentricitat, assassinats... joc? Un simple divertimento? No, perquè Miquel Esteve sempre amaga filosofia i humanitat als seus llibres, sempre ens fa reflexionar. Us confesso que no he acabat encara el llibre, i que tot just acabi d’escriure aquest comentari no podré resistir-me a tornar-lo a agafar: ludopatia?
Sempre recordo amb afecte que, quan el vaig conèixer, ens va fer, a la meva dona i a mi, d’amable “taxista” entre Móra la Nova i Móra d’Ebre, durant una Fira del Llibre Ebrenc. I continua conduint-me, en certa manera, per la bona literatura dels seus llibres.
Ja fa uns dies us en vaig llegir un fragment.

19 de gener 2013

I l'Ebre creix

I l'Ebre creix,
força domesticada.
Brama, natura!
.
Haikú inspirat per una foto del mur de Pere Panisello.

Al nostre fill li agrada la musiqueta d’El Temps. Sap que diran si demà farà sol o estarà núvol. Em lamento que anuncien pluja per a dissabte, i segurament no podrem sortir a passejar; ens haurem de quedar a casa. “Cantarem”, diu. Gràcies, mestre.

Demis Roussos - Forever and ever

Demis Roussos - Forever and ever. Què gran era! En tots els aspectes. I sense tallar-se ni un pèl, literalment i en sentit figurat. Jo era molt petit quan l'escoltava, i em despertava una simpatia especial.

18 de gener 2013

Per als relats conjunts


Quan la tripulació baixa de la nau, encara sota els efectes de la trompada, escolta un lament commovedor, un plany que els parteix en dos l'ànima. Un cerca un lloc on trepitjar amb força, i patina, trasbalsat, pel lliscar d'una llàgrima. 
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.

No són àngels; són desitjos que volen empesos pel meu alè, paraules alliberades que, en ser dites, viuen.
-
Inspirat en una imatge que haureu de mirar al blog Paraules que fan escrits.

Cares del món (287)


Un bon seguidor del blog, Joan Forés, m'informa d'una web on també recullen Cares del món (no sóc l'únic malalt). D'allí estan extretes aquest parell.

17 de gener 2013

Tiana negra

Tiana negra és una iniciativa de l’escriptor Sebastià Bennasar i neix amb l’objectiu de prestigiar la literatura negra que es fa en la nostra llengua i donar-li un espai on es pugui debatre sobre el gènere. El festival està organitzat per l’Ajuntament de Tiana, i compta amb el suport de diverses editorials catalanes com l’Editorial Meteora. Tiana negra s’estrena amb més d’una desena d’activitats al voltant de la novel·la negra catalana, entre presentacions de llibres, trobades amb autors i ponències sobre la literatura negra escrita en català. El programa del festival inclou alguns dels noms més destacats del gènere al nostre país, com Jordi Canals, Àlex Martín, Anna Maria Villalonga, Pau Vidal, Lluís Llort, Salvador Balcells o Jaume Benavente. El festival se celebrarà el 25 i 26 de gener de 2013, pocs dies abans de l’arrencada del BCNegra, i té la voluntat de convertir-se en el pòrtic del prestigiós festival de Barcelona.
Més informació al blog del Festival.
La vida et sacseja? Aprèn a ballar.

16 de gener 2013

Piulada poètica A la barana dels teus dits


267è joc literari

La vida és la millor font d'inspiració a l'hora d'escriure contes (n'hi ha d'altres?). Per això, per al joc literari d'avui us demano que escriviu un petit relat inspirats per una notícia que vaig llegir la setmana passada al blog La Marfanta. La imatge és de David Fornós.
Sovint diuen que els gossos són els millors amics dels homes, però al'inrevés, també (tot i que no sempre).

Podeu escriure el text directament en un comentari o afegir l'enllaç al vostre blog.
El termini per a participar no el sé; no conec quina és la propera profecia apocalíptica que caduca.

15 de gener 2013

El joc de Sade, de Miquel Esteve

El joc de Sade, de Miquel Esteve Edicions B, 2013. Properament al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Aleix Cort a Tens un racó dalt del món


El polièdric i versàtil Aleix Cort serà el convidat d'aquesta setmana al programa de Tens un racó dalt del món. Sobretot comentarem la seva última novel·la, El nen que volia tenir les mans transparents, però també comentarem els seus llibres infantils, com els de la sèrie de Tonet, els seus reculls de projectes de contes, els seus poemaris, o l'interessant projecte audiovisual dels videolits, que us recomano descobrir, com ara els realitzats en motiu del triple centenari de Calders, Tísnes i Sales.
El programa es podrà veure a canal 21 el dimecres 16 de gener a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.


Llegint Manuel Pérez Bonfill

13 de gener 2013

Alliberant La muntanya del cardenal

Alliberant La muntanya del cardenal, de Xavier Soler, a Tortosa.
La pell no és la frontera, sinó el passaport.

Pergamí, el fill del caçador de llibres, de Sergio A. Sierra

Pergamí, el fill del caçador de llibres, de Sergio A. Sierra
Il·lustracions, Meritxell Ribas
Editorial La Galera, 2012
La varietat en la lectura és un bon consell. Sovint em fatiguen les novel·les amb massa acció, m'embafa l'excés d'aventura i fantasia, i més aviat cerco reflexions íntimes, emocions amagades en gestos senzills. Però de vegades  (quines meravelloses vegades!), em disfresso de xiquet gràcies a la carícia d'un bon text, em deixo envair per la passió que m'obliga a abraçar-me a un llibre que m'enduc a tot arreu, que no puc deixar, i al qual torno per a beure una miqueta més del seu encís, de la seva màgia. I aquest regal l'he gaudit, com portat per uns Reis d'Orient molt savis, gràcies a les aventures d'en Pergamí.
Sinopsi
Aquesta és la història de Pergamí, el fill del bibliotecari del regne eslau d'An. Una història que tracta sobre un llibre maleït perdut, sobre vanitoses profetesses i tortuosos oracles, i sobre criatures i poders antics com la nit. Aquestes són les aventures d'un nen, el fill del Caçallibres, que no tenia por de viatjar en companyia de dimonis, bruixots o llegendaris guerrers condemnats a la bogeria, per tal de salvar el seu pare.

Aquesta és la història de Pergamí, un nen que vivia en una biblioteca plena de llibres i que un dia va descobrir que no tots els relats tenen un final feliç.


12 de gener 2013

Els brons i l'exèrcit invisible, de Dolors Garcia

Els brons i l'exèrcit invisible, de Dolors Garcia
Edicions del Pirata
Sinopsi

Els habitants de Dorf es pregunten què deuen ser les veus misterioses que últimament se senten pels afores del poblat: laments, udols, crits de guerra? A més, aviat descobriran que algú els roba les joguines i que els brons més petits del poble veí de Kloster han estat segrestats. Amb l’ajuda d’en Reiter, el mag suprem de la Terra dels Brons, i el seu aparell volador, en Curial, l’Afra, en Lleïr i en Muç s’enfrontaran a un exèrcit invisible capitanejat per en Deric, el príncep dels oblidats, i malbarataran les intencions de la malvada bruixa Hexe.
El meu fill juga a construccions; no sap que el sector està en crisi, ignora que el món trontolla. Riu. Aprenc.

John Denver - Take Em Home Country Road

11 de gener 2013

L'home de la Lluna, de William Joyce

L'home de la Lluna, de William Joyce
Editorial Combel, 2012
Sinopsi

L'Home de la Lluna no sempre ha estat un home, ni sempre ha estat a la Lluna. Fa molt de temps va ser petit, fins que una batalla contra el malvat Ombra, el Rei dels Malsons, el va deixar orfe i el va empènyer a una aventura que el convertiria en el primer Guardià de la Infància.
Una llaminadura pels sentits, i un regal per a petits i grans.


temptadora

T'ofereixes, temptadora, i els meus peus només dubten a travessar-te per una malaltissa inèrcia a la por

Cares del món (286)

Jaume Bech ens regala aquest cara del món que s'ha salvat, a l'últim moment, d'una trepitjada.

10 de gener 2013

80 grams

Aquesta tarda, entrevista al programa 80 grams de ràdio, on parlarem del dietari Molles per no perdre'm.
Rovell a les parets del meu poble.
Records, i pluja, i pedra, tornejats pel pas dels anys.

09 de gener 2013


La vida pesa, però, si t'esforces a buscar-les, té un parell d'anses per portar-la millor.

266è joc literari

Els maies sembla ser que no tenien raó, i com que hem sobreviscut a una amenaça de fi del món i, sobretot, a unes festes nadalenques, us proposo reiniciar els jocs literaris amb una proposta relaxant i gaudint de l'espectacle natural que ens regala el delta de l'Ebre.
Mireu el vídeo d'aquest enllaç realitzat per Àlex Panisello  i escriviu un haikú.
M'he tornat molt poc exigent, i podeu escriure el poema que vulgueu, en vers o en prosa. Només demano que copieu en un comentari el text o l'enllaç als vostres blogs.

08 de gener 2013

El domador de paraules, de Miquel Desclot

El domador de paraules, de Miquel Desclot
Editorial La Galera, 2012
La Galera edita aquesta tardor una antologia poètica imprescindible. Miquel Desclot, un dels màxims exponents de la poesia infantil catalana (a part d'excel·lent traductor i autor de prosa), reuneix en un volum cinc dels seus llibres de poesia per als més petits (dos dels quals són inèdits).
Us en llegeixo una petita mostra, a la llum de l'espelma:

L'habitació d'un hotel


L'habitació d'un hotel no és un llac enmig de terra ferma, no és l'andana d'una estació, ni el darrer tren, ni l'esperança d'un destí incert. L'habitació d'un hotel no és la porta al país de les meravelles, ni el forat de l'arbre per on s'escola un conill apressat. L'habitació d'un hotel no és el parèntesi perfecte, ni uns punts suspensius oberts a la imaginació. L'habitació de l'hotel no és la capsa sorpresa, ni el paper d'embolicar regals que després es desa, per si de cas. L’habitació de l’hotel no és un bitllet cap a la llibertat, ni una frontera sense duana...
... però podria ser-ho.

07 de gener 2013

06 de gener 2013

No vull ser fidel a la realitat; tinc la fantasia per amant.

Els homes del sac, de Damià Bardera

Els homes del sac, de Damià Bardera
El cep i la nansa, 2012
Què pretén Damià Bardera amb els seus relats? Sacsejar-nos, violentar-nos, interrogar-nos... Potser girar com un mitjó les històries que sempre ens han explicat? Replantejar els baixos fons de l'ànima humana o dibuixar-la amb tota la cruesa? Potser vol cridar l'atenció o simplement cridar? Fer-nos sentir esgarrifances o, benauradament fer-nos sentir alguna cosa? Això és és prou benvingut i agraït. Fer-nos reaccionar, emocionar-nos, aixecar el cap després de cada conte per pensar: això és possible?
Els seus relats són càustics? Incorrectes? Corrosius? Negres? Grocs? Terriblement humans? Amorals? Vitals? Mortals?
Que cadascú respongui les preguntes després d'haver-los llegit; ho recomano. Però després no digueu que no us havia avisat!

05 de gener 2013


Preparats perquè la màgia entri pel balcó.

Lectores fidels

Obro el facebook i em trobo el primer regal de Reis.
Sempre reconec que els meus llibres no tenen un gran nombre de lectors/es, però els que tenen són molt fidels i sovint m'envien mostres d'estima i emoció. Avui, per exemple, l'Araceli Mauri, explica al seu mur que, després de llegir la resta dels meus llibres, ha trobat a la biblioteca l'últim que li quedava per llegir que, curiosament, és el primer que vaig publicar.
Coses així em carreguen d'energia i fan que el meu somni de viure del "cuento" sigui una realitat.

Tie a Yelow ribbon, de Tony Orlando & Dawn


Tie a Yelow ribbon, de Tony Orlando & Dawn, una de les cançons que em donen més bon rotllo, una d’aquelles cançons que sempre em posen de bon humor, que em traslladen a la infantesa i que més m’agraden ballar amb la meva dona.

04 de gener 2013

El vol de l'esparver, de Francesc Mompó


El vol de l'esparver, de Francesc Mompó
Després d’un bon grapat de novel·les juvenils, poemaris i articles periodístics pels quals hem conegut a bastament l’autor, Francesc Mompó ens descobreix un nou perfil a través d’una novel·la històrica, obra de maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII.
Podeu llegir un bon article de Joan Carles Martí al Núvol.
-Dimonis?
-Dominis.

Cares del món (285)

No acostumo a posar fotos de bosses, perquè és molt fàcil veure-hi boques i ulls, però aquesta m'ha fet una especial gràcia i la incloc a la col·lecció de Cares del món

03 de gener 2013

Col·lecció Plou i fa sol

Tres nous llibres de la col·lecció Plou i fa Sol d'Edicions del Pirata.
El drac que no tenia foc, de Maria Grau
El tresor del pirata, de Núria Cussó
Simba, el lleó, de Bernat Cussó

Desig

Aquesta tarda portem la carta als patges reials. Els demano el mateix que l'any passat: que no em prenguin res.
La vida sembla que ja no tingui sentit? Abans t'agradaven els mots encreuats?

02 de gener 2013

Les tres reines d'Orient, de Teresa Duran

Les tres reines d'Orient, de Teresa Duran
Editorial La Galera, 2012
"La història va anar més o menys així: a Orient hi havia tres reialmes petits i veïns. Els tres reis eren savis, mags i amics,i les tres reines eren amigues, eixerides i generoses. Tot hauria anat com una seda si no fos perquè aquells tres matrimonis no tenien fills i això els entristia una cosa de no dir." Així comença un fet de fa poc més de dos mil anys. De cop i volta, tres reis mags i savis marxen a corre-cuita, sense dir ni ase ni bèstia a les seves dones. Elles es queden esperant, intrigades. I, quan tornen, muntats en els seus camells, els expliquen una història increïble tant, que encara dura avui dia.

Muntanyes

Les muntanyes es difuminen en la llunyania, tant se val quant ràpid t'hi aproximis. Després d'una muntanya, sempre en ve una altra, afortunadament.

01 de gener 2013

Neus Chordà a Tens un racó dalt del món

Neus Chordà serà la convidada d'aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món. Vinculada al món editorial des de 1979, intentarem explicar les funcions, els mitjans i, sobretot, les característiques que hauria de tenir una bona cap de premsa per tal de dur a terme la difícil tasca de donar a conèixer un llibre.
Un cop escrit i editat, el llibre i les il·lusions que hi estan dipositades, es posen en mans de la persona encarregada de la comunicació d'una editorial que, sovint, rebrà les culpes en cas que l'èxit no sigui l'esperat, i quasi mai les felicitacions, en cas contrari.
En resum, una nova i interessant visió del món del llibre que vull mostrar al programa.
Els llibres recomanats durant el programa són Contes de Hollywood, de Christopher Hampton, Quadern dels torsimanys, de Manel Alonso i Català, Animalades de paper, de Pere Cabaret, i Contes de Gianni Rodari, dels quals en llegiré un.
El programa es podrà veure a Canal 21 el dimecres 2 de gener a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.

La vida és una taula parada

M'agrada la forma aparentment caòtica com s'escampen els objectes damunt de les tovalles: el color de les serpentines, la fragilitat de les copes. La vida és una taula parada.