En aquest enllaç es troba el relat amb què he participat, que, per cert, és el primer en català del blog, ja que també es pot participar amb la nostra llengua.
Aquí podeu veure com participar.
El meu text és el següent:
.
BAIXAR
El camí cap a l’infern fa baixada. No es pot treure del cap aquesta imatge que no sap d’on li ve. Potser la té inculcada des de l’escola, quan el mossèn del poble venia a fer-los classes de religió, i els mostrava diapositives metafòriques per fer més comprensibles els misteris de la fe. Dalt, el cel, d’un blau polit; sota, l’infern, d’un vermell encès.
El problema és que el camí de baixada sempre li ha semblat més fàcil, més temptador i, per què no dir-ho, més natural. Mai ha format part del seu ànim la inquietud d’assolir cims, la necessitat d’ascendir a les altures. I per més inri, això no li comporta ni rastre de culpabilitat.
L’espeleologia semblava una sortida ben digna, i mentre baixa al més profund de les cavernes, mentre nota la imaginària escalfor d’un foc que s’aproxima, recorda la xiqueta que el mestre sempre castigava a classe, la que sempre li ensenyava les cuixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada