Per no perdre'm les molles; de la seva presentació

Tot i començar a tenir una bona experiència, presentar un nou llibre sempre et posa una mica nerviós, sobretot moments abans. No es tracta de nervis pels dubtes de com sortirà tot, de si fallarà alguna cosa; sinó de pura emoció.

No perdre l’emoció és un bon equipatge i, fins i tot diria que l’emoció augmenta. Ja no em cal preparar dies abans el que diré, ara quasi sempre improviso, i després d’uns quants anys ja puc visualitzar, sense gaire marge d’error, com anirà tot. Però mai falla; al moment precís, et tremola la veu.

I si el llibre que presentes es tracta d’un dietari on, en gran part, el teu fill n’és protagonista, i si ell surt a la portada, i si es troba entre el públic saludant-te amb la mà, encara més.

Emoció, sí; dubtes, no, perquè em rodejo de bona gent, a ambdós costats de la taula. Entre els assistents, persones que em segueixen de fa anys amb una fidelitat que agraeixo i em commou, i gent nova que s’afegeix al meu cercle, un cercle petit, humà, que justifica mitja vida d’activista cultural picant pedra.

L’acte, el passat divendres 13 de juny, comença amb l’habitual retard de cortesia. Irene Prades, la directora de la Biblioteca, resumeix un currículum que, com ella diu, va creixent (el pas del temps té aquestes coses).

Jaume Llambrich, fent de generós i altruista editor de Petròpolis, posa damunt la taula que, tot i ser conegut com a tossut contista, ell prefereix els meus dietaris; hi reconeix la meva manera de ser amb més facilitat, argumenta.

Manel Ollé, amb el seu to solemne i apassionat alhora, desgrana algun anècdota que li agrada recordar i llegeix un fragment sobre un gosset de peluix que vam trobar amb el nostre fill, que em comença a fer trontollar.

Després,  explico el procés creatiu de trànsit des de la ficció dels contes a la realitat del dietari, comento els beneficis d’escriure’n, com t’ajuda a ser més sensible a tot el que t’envolta. Parlo de les coses i persones importants que surten al llibre (o hi entren), importants de veritat, tot i la seva senzillesa i quotidianitat, o precisament per a això.

El Molles 3, el tercer dietari, guanya una pàgina més.

Més fotos de l'acte en aquest enllaç.

.

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.

I en format digital a Lulú.