Per no perdre'm les molles, presentació virtual

“Que la vida no et mima? I tu, des de quan no li tens un detallet?” Aquesta és una de les moltes reflexions que viuen al meu segon dietari, Per no perdre’m les molles.

Com el seu nom deixa entreveure, es tracta de la continuació de Molles per no perdre’m, tots dos publicats a Editorial Petròpolis, gràcies a la generositat de Jaume Llambrich.

El primer dietari el vaig escriure sense adonar-me’n, i em serví per recollir totes les vivències, experiències, reflexions, etc que ja havia escrit a les xarxes socials, sense cap altra aspiració inicial.  Aquest cop és diferent, i tot i tenir un estil similar, la meva intenció des de l’inici fou escriure el segon dietari, una pràctica a la qual ja estic aviciat. Sempre diem que la realitat supera la ficció, però, immersos en la voràgine del dia a dia, no acabem mai de ser-ne conscients. Escriure un dietari t’ajuda a escoltar la vida amb uns altres ulls, i aquest és el gran regal que em faig a mi mateix amb aquest llibre.

A l’inici de la meva carrera d’escriptor, em fixava en petits gestos, anècdotes i vivències  que em cridaven l’atenció, i que anotava en un petit bloc de notes. Després, a casa, davant l’ordinador, resseguia les notes a la recerca d’una ficció que emboliques aquesta realitat per tal de crear un conte. Ara, cada cop prescindeixo més d’aquesta ficció i sento plaer en descriure la realitat tal com sona, vestida només pel filtre dels meus ulls.

Molles per no perdre’m arribava fins a març de 2012 i abarcava uns cinc anys de sensacions. Josep Igual n’escrigué el pròleg, i Gerard Vergés en feu la presentació a Tortosa. Vergés ens deixava el passat 23 d’abril, i amb la seva pèrdua havia de finalitzar el meu segon dietari, com un senzill i sentit homenatge més, com un nou cercle que es tanca i comença a córrer. Aquest cop, l’escriptor i científic Salvador Macip n’ha escrit el pròleg, i la presentació anirà a càrrec d’un dels millors successors i admiradors de Vergés, Manel Ollé.

Si en aquesta col·lecció de vivències, el meu fill va irrompre en força a meitat del llibre anterior, a Per no perde’m les molles n’és el gran protagonista, el mitjà que m’ha regalat la vida per copsar amb més intensitat les emocions. I aquí està a la portada, observant el riu que tant m’inspira.

Que corri, doncs, la literatura i la vida, que el tercer dietari ja està en camí.

.

El llibre en format físic serà difícil d’aconseguir, a través meu, en punts molt concrets i a través d’una coneguda plataforma de venda per internet. 
I en format digital a Lulú.