08 de febrer 2015

Llegint contes entre flors


A la cantonada de davant de casa, fa un parell d’anys (o més, que els temps passa volant), s’hi ha posat una floristeria; Flors Mònica. L’aparador crida l’atenció, adornat amb flors, plantes i altres elements decoratius. I des de dins, la vista és esplèndida, amb el riu i l’església del Roser de decorat.
Els últims anys m’ha agafat la dèria de fer activitats literàries en llocs poc habituals, com ara la fàbrica de xocolatesCREO, que va tenir molt d’èxit, o en algun bar i restaurant, i de seguida m’imagino llegint contes enmig de les flors i d’aquest espectacular aparador.
Quan proposo fer activitats un tant estranyes, les reaccions són diverses, i si detecto un mínim dubte, ja sé que la cosa no funcionarà; no cal insistir gaire.  Però no ha estat el cas, i ja em tens preparat per llegir contes a Flors Mònica. Per a l’ocasió, he cregut adient fer una selecció de contes amb l’amor com a protagonista, però de seguida m’adono que quasi tots són de desamor.
És dissabte al migdia, d’una de les setmanes més fredes dels últims anys; però avui fa sol. Col·loco els meus llibres estratègicament entre les flors i els testos, i faig fotos. Mentre espero si ve algú a escoltar els meus contes, prenc notes per a altres projectes literaris.
Però ja hi ha dues dones que han vingut per a escoltar els meus contes. Una té pressa, i l’altra espera a unes amigues, així que vaig llegint els meus relats breus, mentre unes dones arriben i unes altres se’n van. Alguna clienta que no sabia de què anava la cosa, s’hi afegeix. Es tracta d’una lectura íntima, amb el públic quasi a tocar. Escolten atentes, i quan acabo exclamen ohs de pena, i alguna em diu, mig en broma, que sóc dolent, perquè a l’última paraula, “inútilment”, he fet que el conte no acabi bé. Una altra, posada dins la història, s’emociona.

Una experiència que afegir al meu catàleg, l’aroma de les flors i alguna nova lectora; bona collita per a un dissabte d’hivern.

1 comentari:

August Garcia ha dit...

LLegir -contes, poesia, el que sigui- en un entorn diferent de l'habitual (llibreries, biblioteques, escoles, sales d'actes…) afegeix un valor nou a allò que es llegeix alhora que deslocalitza la cultura. I això és una manera de fer-la arribar a més gent.
A Vilafranca ho van fer molts anys amb la Kinzena poetika (he sentit recitar poemes en els llocs més inversemblants).
En el teu cas, a més, potser et podràs emportar alguna flor com a regal, no?
Salut Josep M!