14 de desembre 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

Cap comentari: