26 d’abril 2017

Imatges de Sant Jordi



Un Sant Jordi més com a escriptor, i en són 17 des del 2001 (bé, 16; me'n vaig saltar un per motius infinitament millors).
De bon matí em resulta impossible quedar-me a casa, i quan encara no han acabat de muntar les parades, ja oloro el dia. Sóc el primer escriptor en aparèixer per la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa. L'aire és fresc, però ja es nota que el dia serà brillant. La Diada cau en diumenge, i sempre que passa hi ha certa por, però Sant Jordi mai no falla, i l'allau de gent que entra a pel llibre que busca, o a pel llibre que toca (o que li han dit els mitjans que toca) augmenta de forma imparable.
Tampoc no paren  d'arribar companys i companyes amb qui compartim taula, il·lusions i lluites (Fèlix Edo, Marta Tena, Núria Menasanch, Montse Boldú, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Daniel Arasa, Vicent Pellicer, Ramon Miravall...).
Molts clients no es veuen, o no ens volen veure, miren de reüll amb massa respecte o simplement indiferència (l'etiqueta d'autor local és una arma de doble full: alguns lectors ens busquen de forma preferent, altres tenen prejudicis; un autor bo hauria nascut a un altre puesto). Altres clients veus com s'acosten, com et busquen la mirada amb el teu llibre a les mans, còmplices, i et sents feliç per un instant.
Dos moments especials: una mestra m'explica que a la seva escola, com a foment de la lectura, treballen un dels contes d'El vertigen del trapezista; i una de les clientes que es trobava en una botiga mentre escrivia La vida darrere de l'aparador, em demana que li dediqui un exemplar. 
Ja al vespre, a casa, Messi fulmina el drac per a rematar el dia, i mon fill, quan acabo de llegir-li el conte, com cada nit, em diu que continua tot sol.
L'endemà, els diaris parlen de vendes.

Cap comentari: