27 d’abril 2017

Jugant amb permís de Moncada

Avui recordo algun d'aquells jocs literaris que proposava cada setmana al blog i, amb permís de Jesús Moncada, em permeto la llicència de transcriure una frase de Camí de sirga, acompanyada de dues de falses que m'he inventat. Quina és la bona?
.
a) El vell Nelson no oblida fàciment unes mitges tan ben portades, ni cap llaguter no podria, encara que se’ls emportin mil rius. L’Edén viu encara a molts ulls, a recer de la nostàlgia que vessa en dies concrets, com l’aniversari de la tarda que arribà al poble.
 .
b) Darrere els escolans amb la creu i els candelers, vuit hòmens endolats, presidits pel Ramon Graells i els seus fills, orgullosos del privilegi, duien la caixa magnífica pujada de Tortosa, que despertava més admiració que la del difunt Praxedes Maials.
 . 

c) L’estrebada va fer caure més que quatre parets; alguns records encara trontollen ara, deus anys després, tot i que ningú no en parla al cafè de la Granota fins ben passada la mitja nit.

Cap comentari: