Els
números primers són com la vida. Són molt lògics, però no hi ha manera de saber
com funcionen, encara que passis tot el temps pensant en ells.
El
curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon
M’alleuja
molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que
era culpa meva.
Pura
anarquia, de Woody Allen
Tant
ells com nosaltres hem comès barbaritats! La supressió de l’home per l’home ha
estat la consigna brutal i salvatge! Ni ells ni nosaltres ens hem recordat que
tots som germans i ens hem tractat pitjor que a enemics!
Destins,
de Joan Cid i Mulet
Després,
tota la tristesa va venir a fer-li companyia, i es presentava cada dia vestida
d’una manera diferent, i la tocava amb les mans glaçades, sempre per sorpresa,
i la deixava exhausta a qualsevol racó, i li tallava la respiració, i li feia
tremolar les cames en creuar els carrers.
Arran
de l’Ebre, de Cinta Arasa
Era
un noi ben normal i corrent, potser massa normal i corrent per a ser feliç.
Potser per això va ser fàcil que la mar l’embogís
Mitja
dotzena d’ous, de Jordi Pijoan
L’art
és una mentida que ens apropa perillosamertn a la veritat.
El
retorn de l’hongarès. d’Anna Moner
Semblava
(el delta de l’Ebre) que en qualsevol moment s’havia d’esqueixar del continent
i començar a derivar perillosament fins a ser engolit pel mar i desaparèixer
com una fina làmina de mantega sobre una paella calenta.
Melodia
d’una absència, de Joan Roca Navarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada