01 d’abril 2019

GROC SURANT



De vegades l’atzar t’ofereix subtils regals, però cal estar atent o, com a mínim, predisposat a rebre’ls. Avui, en un breu parèntesi que sovint em regala, passejant per la vora del riu, veig surar un objecte que de seguida em crida l’atenció: un globus de color groc que destaca sobre el blau potent de l’Ebre. Baixo la rampa que dona accés al riu, accelero per tal de captar-ne la imatge en el moment que passa per davant. Quin objecte més senzill, un globus, ple d’aire i, alhora, de màgia, capaç de despertar la il·lusió amb el seu incert surar per l’aire. Se li ha escapat a una xiqueta? Un xiquet ha plorat quan l’ha vist desaparèixer.
El riu baixa mandrós i jo camino més de pressa, ja li agafo deu, vint, trenta metres d’avantatge i, de tant en tant, miro enrere per a observar-lo. Després, quan decideixo tornar sobre les meves passes, calculo que deu estar a punt de passar per davant, però no el veig. Ha degut accelerar? Ho dubto. Potser s’ha rebentat? Espero que no. Fins que el trobo aturat entre unes pedres, tot just a la vora. La temptació d’agafar-lo se’m passa pel cap, pobre groc desorientat en ple procés de baixada fins al mar.