el Wilson

Son pare, un apanyador de pedra —com els diuen a La Fatarella— que havia passat mitja vida fent marges i cabanes, l’acompanyà fins l’estació de Tortosa, i a l’abraçada final s’hi notava una mescla d’esperança i enveja. Tenia poc a perdre i, gràcies al seu esperit aventurer i visionari, als anys vint va fer-se un nom i viatjà per tota Europa amb més de trenta caravanes. No es va casar mai, tot i que no era cap secret que gaudís de diverses amants, fins i tot algun cop, segons la llegenda, al mig de la pista central, protegits només pel cel de la carpa i pel silenci de la nit, i per algun parell d’ulls furtius plens d’enveja. Però per damunt de totes, la seva preferida: Nadia, la contorsionista.
..
Fragment del conte "El Wilson", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.