27 d’agost 2020

recordant la meva estrena com a novel·lista


Fa cinc anys rebia a Vinebre el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre pel llibre El nostre pitjor enemic.
Aquesta primera novel·la comportà una tasca molt difícil per a mi, complexa, molt diferent de la meva forma d'escriure habitual dels relats breus. Estava ple de dubtes, i resultés guanyadora al primer premi on la vaig enviar comportà una bona dosi d'autoestima. 
Pocs mesos després, la meva segona novel·la, El calaix dels vols perduts, rebia l'accèssit al Premi de novel·la breu de Mollerussa.
La primera fou publicada per Cossetània, i la segona, per Pagès Editors.
Des dels meus inicis, com passa a tots els contistes, se'm va preguntar infinitat de vegades "quan escriuràs una novel·la?", i se'm feien pronòstics que amb una novel·la tot seria diferent, que se m'obririen portes i, fins i tot, el Mar Roig.
El resultat contradiu aquests auguris, influït sense cap dubte per la davallada general de vendes.
De totes maneres, la meva forma d'escriure no funciona a mercè de les esperances comercials; encara sóc un xiquet que juga amb les paraules que li vénen de gust a cada moment.
Tinc idees de novel·les al calaix, fins i tot encetades, però el que he escrit posteriorment a aquests premis novel·lescs han estat més reculls de contes, o com a molt relats lligats per alguna mena de fil conductor, dietaris i poemes, que amenaço en publicar els propers anys.

Cap comentari: