26 d’agost 2020

Sergi Quiñonero



Gràcies a la literatura he conegut centenars de persones interessants, algunes de les quals considero grans amigues i amics, però ningú és com Sergi Quiñonero.
De vegades li he proposat que col·labori en alguna activitat que he organitzat, i la condició sempre ha estat la mateixa: fes el que vulguis.
Em sorprèn tot el que fa, em provoca sensacions, em fa pensar, m'obre portes i finestres i, sobretot, m'emociona.
Gràcies, Sergi.
El vaig veure per primer cop a la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, i després l'he anat seguint. Gràcies a Tomàs Camacho.
Això demostra que cada activitat que organitzem, per petita o senzilla que sigui, tingui o no tingui la repercussió que ens agradaria, no cau en sac forafat.
Seguim.

Cap comentari: