Ja fa una colla d'anys, gaudint d'algun dels espectacles de Valer Gisbert, vaig descobrir Marta Viladrich.
Des del primer segons vaig caure seduït, magnetitzat, enamorat, per la seva forma de moure's dalt de l'escenari, per l'energia que em transmetia. El pas dels anys, i les diverses ocasions en què l'he vist interpretar la dansa, no ha fet altra cosa que confirmar aquella primera impressió.
I a mi, que m'agrada jugar, interactuar amb diverses disciplines i gent, li vaig proposar fa unes setmanes el meu desig de col·laborar junts, que aquest era un regal que volia fer-me, amb la seva imprescindible participació. Per fer-ho fàcil, i al seu ritme, li vaig enviar diversos àudios amb lectures dels meus relats, i ara ja podeu gaudir del resultat.
Entre tots els relats, va escollir "No tremolar", inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). No m'estranya, perquè crec que és un dels que té més força, del miler que n'he escrit. No és casual que Ernest Redó i el grup Obscens en fessin una versió amb banda sonora de rock.
Espero que us agradi aquest vídeo, que per a mi esdevé joia i que, qui sap, tant de bo tingui continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada