A la plaça de l’Ajuntament, un metre davant de l’entrada de la Casa Consistorial, trobo un xiquet plantat, d’uns dos anys, que abraça amb força un globus contra el pit, amb la boca oberta, mentre les fulles de vidre de la porta automàtica es desplacen lateralment, màgicament. Sa mare ve corrents des de la terrassa d’un bar al seu rescat, com si la porta fos un monstre que pogués fer-li mal al xiquet. Potser no és màgica, la porta, ni monstruosa, sinó sols un mecanisme que requereix d’un periòdic manteniment; però, i si sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada