Converses agafades al vol. Una xiqueta estira els braços per a acostar alguna cosa en direcció a sa iaia que, amb certa energia i contundència, diu: “A mi no em donis res; posa-li a una bossa a ta mare!”.
Potser el límit de les càrregues que han de suportar les iaies del país ha arribat al seu límit?
1 comentari:
Molt divertit i tendre aquest post.
Sí potser hi ha iaies que estan al límit, vés a saber :D
Publica un comentari a l'entrada