Dies i setmanes de feina inacabable de trasllat de domicili. Mentre acabo de travessar el pas de vianants de davant del nou pis, escolto el clàxon d’una furgoneta que s’ha aturat. “Mira el llibre que m’estic llegint”, crida el conductor. És un noi, ja adult, veí fa dècades de casa nostra, que va vindre a classes de repàs quan era petit, i a qui tinc estima. M’ensenya El cafè de la granota, de Jesús Moncada. El llibre esdevé excusa d’una breu conversa per a mantenir-nos al dia mínimament. Li explico que m’estic canviant de casa, i li pregunto com li va la vida, si està content -es dedica al món de les arts escèniques, sempre li havia agradat- i la forma amb què em contesta que sí, de forma ràpida, concisa i amb llum a la mirada, no deixa espai per al dubte.
Petites complicitats i guerxades de la vida d’una ciutat petita, amb el gran Moncada pel mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada