Un noi i una noia caminen de forma ràpida per la vorera en la mateixa direcció, però en sentit contrari -recordo la Física de BUP, quan donàvem les parts del vector, i la diferència entre direcció i sentit.
La seva mirada els connecta –la meva és una intrusa- i quan falten tot just un parell de metres per a trobar-se, i, dedueixo, per tal de perdre el mínim temps possible, ella estira el cos allargant un braç cap a ell, mentre aixeca la cama contrària per mantenir l’equilibri, i ell fa el mateix, simètricament.
Llàstima de no tenir una càmera a mans, perquè formen una figura pròpia d’un ballet clàssic, però el seu objectiu crec és més burocràtic. Quan entren en contacte les mans, ell li dona un petit objecte, potser un paper, o un foto, imagino, perquè ella se’n torna corrents cap a les oficines de la Policia Nacional on tramiten DNIs, passaports, i gestions de coreografia menys artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada