Ens canviem de casa, i anem a un pis més lluminós i de millors vistes al riu i el Port, però més menut, tot i que prou gran per a les nostres necessitats. Gran part dels objectes que s’acumulaven a les nombroses habitacions i armaris no poden vindre amb nosaltres.
Damunt d’una de les prestatgeries fa anys que hi reposa una manualitat que vam fer a mitges amb mon fill, als inicis de Primària, en motiu de Sant Jordi. Es tracta d’un drac muntat, en gran part, amb tetrabreaks de llet embolicats amb paper d’embalar, i cartrons retallats. Cada cop que l’hem baixat per a treure-li la pols hem comprovat que envellia malament i que l’hauríem de llençar, però sempre ajornàvem la decisió, en record d’aquells anys que no tornaran.
Ara li ha arribat l’hora. El desmunto amb pressa, abans que me’n penedeixi, i deixo a l’escala tots els cartrons. Quan torno del contenidor blau, m’adono que en un esglaó hi ha quedat retallada una de les potetes del drac, persistent.
En un dels primers viatges de fato que faig al nou pis, la deso en un calaix. La poteta servirà per a recordar el drac sencer, els moments en què el muntàvem.
Qui sap, potser per art de la màgia, o de la biologia, es reconstrueix el rèptil mitològic sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada