En algun moment de la història recent, la Humanitat ha perdut el control dels acrònims. O m’ho sembla a mi, o han crescut en quantitat, a la vegada que disminueixen en qualitat.
Recordo els primers acrònims que vaig saber, alguns objecte d’acudits molt populars. Eren acrònims creats per formar paraules fàcils de recordar, amb les seves vocals i tot.
Ara n’apareixen per tot arreu, i la gent els utilitza de forma gairebé obsessiva. A la feina, per exemple, és fàcil rebre un correu on la directora de l’IMCTHN, ens demana que el fuster es passi pel CPTO per a reparar una persiana, o que el president de la ATRPT demani cadires per a un acte organitzat al CARTR. Els exemples citats són fruit de la meva perversa invenció, però no s’allunyen de la realitat.
Tot plegat em porta a un parell de reflexions. Per un costat, és símptoma de l’excessiva pressa amb què vivim, on cal guanyar temps citant un departament o un edifici només per les seves sigles. D’altra banda, demostra com vivim sovint en una mena de bombolla, on tot el que ens envolta ens sembla normal, ajustat a les nostres necessitats o gustos, i que la resta del món no pot fer altra cosa que entendre a la primera els nostres tecnicismes, acrònims i manies, sense adonar-nos que els altres viuen dins la seva pròpia i, potser allunyada, bombolla.
Davant d’aquest allau d’acrònims, he decidit abandonar la meva postura defensiva i passar a l’atac, inventar-me’n uns quants que només jo, o algun còmplice a la feina, sabran el seu autèntic significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada