Davant meu, a la vorera, una dona gran avança lentament. Arrossega una mica els peus, recolzada en un caminador. Al costat, molt a prop, al mateix ritme, l’acompanya una noia jove, amb la mirada al mòbil que duu a les mans, que no li impedeix estar atenta a veure què passa, quan la dona s’atura. El caminador s’ha enganxat amb una fulla; sembla un entrebanc massa minúscul per a impedir que avanci, però la mesura dels obstacles és relativa. La noia s’acotxa, aparta la fulla de sota la roda, i continuen endavant, tot just quan em poso a la seva alçada per a avançar-les, i escolto que la dona diu, en to de lament: “Se acabó lo que se daba”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada