Una parella gran, dempeus a l’inici d’un pas de vianants. Auto el cotxe, però tots dos alhora, l’home amb un subtil gest del cap, i la dona amb un enèrgic moviment del braç, m’indiquen que passi jo primer.

Pel seu aspecte i vestuari, intueixo que es tracta de gent senzilla, humil, potser fins i tot de poble, amb aquella mania tan catalana de no voler molestar, poc avesats a tenir privilegis, a que la vida els cedeixi pas. I jo, avesat també a atendre les peticions de la gent gran, poso primera, i avanço mentre els saludo respectuosament.