La trama és essencial per a aquest recull de narracions. És essencial, perquè essencialment no n'hi ha gens.
En general, com a lector i com a escriptor, la trama dels llibres cada cop em cansa més, em fa peresa estar pendent de seguir-la, i prefereixo badar, recrear-me en les detalls.
L'actitud davant A voltes, un planeta, ha de ser la de deixar-se anar, llegir sense presses ni angoixes, recolzar l'esquena i el cap al seient d'un imaginari vagó i que la vista es distragui contemplant tot allò que passa per la finestra.
I gaudir de l'arena d'Astòria, de la remor de les cascades d'Ali Tuta, de la bellesa del verd de Turna, del blau de la badia de Kram, de la dolçor de Carosa, dels bolets de Zumme que curen la impotència, de l'art que sura a les aigües de Numen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada