Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, de Jordi Sierra, és un llibre adreçat al públic juvenil però que recomano per a totes les edats. Se'ns explica que la història en què es basa és certa, i vull creure que sí, però encara es tractés de pura invenció, és tan bella que necessito creure-la.
Frank Kafka, malalt i ja proper a la mort, troba una xiqueta petita que plora en un parc perquè ha perdut la seva nina. No té experiència amb els infants, i li dol veure-la així, per la qual cosa s'inventa que la nina se n'ha anat de viatge i que demà li escriurà, i que ell és un carter de nines. Durant diverses setmanes, Kafka li porta a la xiqueta cartes d'arreu del món, on la nina explica els seus viatges, cartes escrites amb tendresa i dedicació, cartes on Kafka assumeix la missió de salvar aquesta xiqueta, que també és una manera de salvar el món.
Una petita joia, un tresor de tendresa amb un final inoblidable, una emoció que m'acompanyarà sempre.
Us deixo amb algunes frases:
“Els nens eren matèria reservada, éssers d’alta perillositat, un conjunt de rialles i llàgrimes alternatives, nervis i energies a flor de pell, preguntes sense límit i esgotament absolut. Per això ell no tenia fills.”
“les llàgrimes més sinceres i punyents que havia vist mai. Llàgrimes d’una angúnia suprema i una tristesa insondable.”
“La tristesa era el darrer baluard del seu trasbals.”
“L’esperança era més necessària que la realitat.”
“Per a la mentalitat infantil, la realitat sempre era una, sense pal·liatius o alternatives. El seu carter havia de ser allà i hi era. I prou.”
“Ell, un home adult, escriptor complex, escrivint cartes d’una nina a la seva amiga.”
“Salvar una nena no era com salvar el món?”
“el futur no es presentava gaire esperançador. Llevat que els nens i les nenes com Elsi creixin lliures i feliços, sans i forts.”
“Els poetes aixequen castells en l’aire, els bojos els habiten i algú, a la vida real, cobra el lloguer.”
El blocaire 
