06 de maig 2011

Cares



Quin estrany impuls, necessitat o narcissisme ens fa dibuixar cares a tot arreu, fins i tot en un polsosos vidres?

3 comentaris:

Maurici ha dit...

Fixa't, però, que les cares dibuixades són quasi sempre inofensives; tristes o contentes, però inofensives. Què ho deu fer?

merike ha dit...

Potser no narcisisme, potser això és fàcil de dibuixar?:)
Salutacions des de Barcelona, Terrassa etc!

Rafel ha dit...

És una malaltia que s'encomana.