Cavall de flama, el vent,
buidà d'ocells la calma
dels arbres ensonyats.
Migdiada d'agost. Cap pluja
calmarà la basarda
dels camps assedegats
i insomnes sota el sol.
Cap pluja.
Que clar, que dens se sent
el crit de la campana.
.
Carme Meix
Poema inclòs al recull palau d'absències, Premi de poesia Caterina Albert i Paradís (1991)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hi ha un error, és: Cap pluja, no calenta pluja. Encara que això de calenta té el seu què. Deu ser això que cada lector reinventa el poema?
Veig que ja ho has esmenat. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada