La manca de ressò dels meus actes sovint em paralitza.
Dubto entre rentar els plats i trencar-los.
-.
Texts inspirat en una foto del blog Mirades d'un aficionat.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
La soletat es molt triste, segur que a mes d'un le deu passar.
Doncs, fica'ls al rentaplats i surt al món.
Sempre que vulguis,un plaer!!!
salut.
Sentiment compartit.
S'ha de seguir rentant, i si cal, algun dia trencar algun plat ni que sigui de mala llet.
Publica un comentari a l'entrada