La manca de ressò dels meus actes sovint em paralitza.
Dubto entre rentar els plats i trencar-los.
-.
Texts inspirat en una foto del blog Mirades d'un aficionat.
Sense mànigues
Fa 2 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
La soletat es molt triste, segur que a mes d'un le deu passar.
Doncs, fica'ls al rentaplats i surt al món.
Sempre que vulguis,un plaer!!!
salut.
Sentiment compartit.
S'ha de seguir rentant, i si cal, algun dia trencar algun plat ni que sigui de mala llet.
Publica un comentari a l'entrada