15 de maig 2011

Carme Rosanas em dibuixa un poema



De vegades el cansament, la fatiga i alguna que altra decepció et tempten amb el defalliment. Però llavors t'arriba un regal sorpresa, sovint des de la Catosfera, com aquest en forma de dibuix de la Carme Rosanas que il·lustra un dels poemes inclosos A la barana dels teus dits i que el seu dia ja va comentar l'Helena Bonals.

Mil gràcies, un cop més.

9 comentaris:

El porquet ha dit...

Un regal preciós! Això dóna energia per a un bon temps més!

Pere ha dit...

Si que és un gran regal, no tothom pot tenir aquest mar tan a prop darrera els vidres de la nostra vitrina.
Segurament pots sentir la remor de les onades i els crits de les gavines de bon matí ...

Bon dia Jesús M:)

òscar ha dit...

Aquests regals de la Carme són de les millors píndoles contra el defalliment.

Carme ha dit...

Home, Jesús, si jugant, jugant, encerto algun dibuix i a sobre serveix d'antiestressant o d'antidefalliment... què més podria demanar? Només dir-te que el recolzament en aquest cas és sempre mutu i compartit.

Anònim ha dit...

Jo també necessito un "dibuixet" de la Carme! Amb detalls així el món no està perdut del tot.

Pilar ha dit...

El dibuix és molt bonic...Un bon complement per al poema. Amunt, Jesús!

Marta ha dit...

Molt bonic, Carme.
Jesús, guarda les onades i les gavines el dibuix de la Carme, com el teu poema. Tots dos, com un granet de sal.

Natàlia ha dit...

M'agrada molt el regal que t'han fet, de ben segur que t'ha fet moltíssima il.lusió!

jomateixa ha dit...

quin detall més bonic