Mentre tanco els ulls les notes juguen, les imatges ballen, se sacsegen els cabells i es mouen els peus. I la vida es fa més tova, damunt del coixí que invento.
.
Una nova participació al blog dels contes divers.
Després de Tabucchi
fa 1 minut
1 comentaris:
Tot i fer-nos grans..., no hauríem de deixar de somiar, de creure...
Bonica imatge!.
Salutacions,
Publica un comentari