20 de gener 2019

Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés



Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés
Obra guanyadora del V Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta
Onada Edicions, 2018
Sinopsi
Tant de bo fóssiu aquí! és una història sobre la joventut i l’amistat. Perquè els amics de l’adolescència són amics per sempre, encara que després s’hi perdi el contacte o fins i tot no els tornis a veure mai més. Perquè hi ha un determinat moment de la joventut en què s’ajunten l’amistat, la passió per la vida i per l’art, el descobriment de l’amor i el sexe, les ganes de fer la revolució… I quan es perd queda un regust amarg per a tota la vida, perquè mai es pot recuperar aquell moment màgic.
Tant de bo fóssiu aquí! és el relat nostàlgic d’aquell temps de joventut i de la pèrdua continuada d’aquell moment a causa no només del temps sinó també, i sobretot, de les separacions, de la llunyania, del deteriorament de la memòria, de l’oblit i les morts.


19 de gener 2019

Numen, somni de l'Ebre, a la premsa



Numen, somni de l'Ebre, a la premsa d'avui.
Al setmanari L'Ebre i al Diari de Tarragona.
I també a Cadena SER Ebre, on Júlia Albacar entrevista a Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, membres dels diLLUMs d'arts al forn.
No tardeu en fer les reserves a numenEbre@gmail.com , ja hi ha mig Auditori ple.

L’ocell que es va empassar una estrella, de Laurie Cohen i Toni Demuro



Cossetània Edicions, 2018
Una nit clara i brillant, un ocell s’empassa una estrella i es torna tan brillant com un diamant. Des de llavors, ningú no el vol a prop; la resta d’animals el defugen perquè fa tanta llum que suposa una amenaça. Però un viatger enigmàtic i extraordinari que està creuant l’immens desert se’l troba i se’n queda enamorat.

17 de gener 2019

Numen, somni de l'Ebre


Entrevista amb Sílvia Alarcón al programa Districte 21, parlant a partir del minut 36.30 sobre els diLLUMs d'arts al forn i l'espectacle Numen, somni de l'Ebre, que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa el 26 de gener a les 8 del vespre.
En parlo amb Valer Gisbert, el creador de l'espectacle.
Diverses persones m'han preguntat aquests dies què és Numen. Una obra de teatre? Una entrega de premis?
És un espectacle que combina poesia, música, imatges, dansa... en 9 escenes, i que servirà per a homenatjar les més de 80 persones i entitats que han rebut premis i reconeixements culturals durant el 2018, la majoria dels quals estaran a la sala, i amb els quals ens farem una gran foto que, entre altres coses, serveixi per a la nostra pròpia autoestima i la del territori. Aviat farem pública la llista d'aquestes 80 persones.
L'entrada és gratuïta però reconamen fer reserves a numenEbre@gmail.com



Cites literàries


Les coses no canvien d'un dia per l'altre, s'escolen com els rius, entre matolls i pedregars i de tant en tant conformen remolins on s'ofeguen els somnis i els records.
La cendra dels anys, de Júlia Costa
 .
 Fou llavors que vaig descobrir que un noi que plora sembl aun home.
El mar, de Blai Bonet
 .
 Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.
El quadren gris, de Josep Pla
  .
Bella, suggerent
t'acostes a l'espelma,
encens la flama.
Si em parles del desig, Manel Alonso i Català
 .
 si desitges qualsevol cosa amb el cor honest, l'univers esdevé el teu aliat per aconseguir-ho
Port endins, de Vincent Pellicer

16 de gener 2019

Converses agafades al vol


A mig pont de Tortosa es troba una parella de nois joves que es donen la mà. Un explica: “he treballat dos mesos i deu dies”. Ha estat molt precís, com  si cada dia tingués el seu pes. No sé si ho diu amb alegria, ironia o resignació.

15 de gener 2019

Ja en plantareu, ja en plantareu!


CONVERSES AGAFADES AL VOL
Tortosa, vora el mercat de planteristes, al costat del riu. Un home vell s’adreça a una parella més jove que acaba de comprar un arbre.
.
-Talleu oliveres? Ja en plantareu, ja en plantareu! Això deia mon iaio.

14 de gener 2019

Numen, somni de l'Ebre



El col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, l’Ajuntament de Tortosa, i Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, organitzen conjuntament aquest acte que tindrà lloc el 26 de gener de 2019, a les 20 hores, al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, que servirà  d’homenatge a les més de vuitanta persones i entitats culturals ebrenques que han rebut premis i reconeixements durant l’any 2018 en camps diversos com la literatura, la fotografia, la pintura, la comunicació, el cinema, la música, etc., amb l’objectiu de posar en valor la quantitat i la qualitat de la gent que treballa per la cultura al nostre territori. També col·laboren a l’acte els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, i el Forn de la Canonja. S’editarà un tríptic amb tots els premis, que van des de certàmens organitzats per entitats locals ebrenques, a premis d’abast nacional com l’Ondas, l’Enderrock i la Creu de Sant Jordi, i també a nivell internacional.
.
L’acte no tindrà el format d’una gala o d’una entrega de premis, sinó que consistirà en la representació de l’espectacle realitzat per Valer Gisbert, Numen, somni de l’Ebre, amb teatre, música, poesia, imatge, dansa, que no us podeu perdre, com deixa intuir el magnífic cartell dissenyat per Marta Viladrich.
 .
Numen és una deïtat pagana, una primitiva forma d’art que habita en la natura i atia el foc de les emocions humanes. Numen és la musa de qualsevol disciplina, la mateixa que converteix els somnis en realitat i obre canals de llum i inspiració en les persones. Ara Numen dorm al fons de l’Ebre, i només despertarà una vegada per desvetllar en nosaltres somnis d’art i així poder partir cap a altres contrades; el gest, el cant, la música, el teatre, les imatges, les llums, les ombres i totes les emocions també hi seran presents.
 .
Repartiment:
Marta Viladrich (dansa i teatre)
Enric Panisello (Música i cant)
Mª Cinta Villamón (teatre i cant)
Alba Figueroa (teatre i cant)
Montserrat Hernández (rapsòdia i teatre)
Octavi Pla (teatre i cant)
Noel Luna (música i cant)
Ismael Villamón (teatre)
Meritxell Sabaté (Teatre i rapsòdia)
Júlia Redó (teatre)
i col·laboració de Lo Planter, escola de ball, cant i música tradicional
i d’alumnes de l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa. 
So i Llum: Mundoluz
Disseny cartell: Biloqui, estudi creatiu
Idea artística, guió i direcció: Valer Gisbert
 .
L’entrada a l’espectacle és gratuïta. Aforament limitat. Reserves a numenEbre@gmail.com


12 de gener 2019

I tu, ets feminista?, de Gemma Celestino



Bromera Edicions, 2018
Sinopsi
Aquest és un llibre sobre feminisme i filosofia. Encara que el tema és el feminisme, s’aborda des d’un punt de vista filosòfic, perquè sembla que hi ha coses que, per massa quotidianes, ens semblen inofensives. Però no ho són i, com a mínim, hauríem de reflexionar-hi per a aconseguir una vida més protegida i satisfactòria per a tots. Perquè el feminisme no és només per a dones.

11 de gener 2019

Jugo a començar de nou


Jugo a començar de nou,
no sé si del tot net.
.
Inspirat en una imatge de Sarah Hadley, extreta de la pàgina de twitter Restot


10 de gener 2019

Cites literàries


La vida decep i els somnis no, almenys si no es converteixen en il·lusions.
El gos suïcida, de Jordi Tiñena
 .
He descobert que la medalla no era d’or de veritat, que en realitat és de plàstic negre, pintat amb esprai daurat.
Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit
 .
Necessitar no és escollir; per escollir has de poder prescindir del que esculls
Haru, de Flàvia Company
  .
Van estar una bona estona sense dir-se res, mirant fixament la flama de la llàntia d'oli, com éssers buits i indefensos
1937, de Joaquim Biendicho
 .
 El cel no em sembla una cosa tan atractiva. Que jo sàpiga, només hi ha una munió d'àngels cantant nadales i tot brilla en excés, o sigui que m'asseguraré que m'enterrin amb ulleres de sol.
La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher

09 de gener 2019

diLLUMs d'arts al forn, trobada de gener






El passat 7 de gener, primera trobada mensual de l’any del col·lectiu dels diLLUMs d’arts al forn, que ens trobem el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja.
Es veu que no havíem tingut prous regals durant les passades, i ens hem obsequiat mútuament amb productes culturals diversos (llibres, fotografies, gravats), productes d’artesania, etc.
Com acostuma a passar des del principi, la majoria de la gent repeteix amb entusiasme, i també se’n va afegint de nova. Estem oberts a tothom, no és una trobada elitista i reservada a gent amb grans dots creatives i intel·lectuals, sinó una trobada de gent diversa, sempre amant de la cultura i de l’art, amb ganes de compartir, de conèixer, de fer sentir la seva veu o simplement escoltar, de bona gent amb ganes de sentir emocions, de riure, d’aprendre i de xalar. Entre moltes altres coses, després de la ja tradicional presentació express dels assistents a càrrec de Ricardo Gascón, aquest dia:
.
-Sisco Lahosa ens resumeix l’article que proposa cada mes per a reflexionar. En aquest cas, Té sentit un nadal irreligiós?, d'Albert Pla Nualart, que es pot trobar al diari ARA del 22 de desembre.
-Montse Boldú, escriptora, accepta el repte de cantar-nos a la guitarra Al vent, de Raimon.
-Anna Maria Franco ens llegeix el poema amb què ha guanyat el premi de Nadal de la Biblioteca de Tortosa.
-Joan Panisello ens mostra el calendari d’Òmnium de 2019, alguns llibres publicats a Romania il·lustrats amb la seva ceràmica, i ens obsequia amb mandarines i taronges del seu hort.
-Emigdi Subirats ens presenta el llibre Ressec el llavi de dèria, de Roc Llop i Convalia, del qual Sílvia Panisello en recita un poema.
-Sílvia també recita un poema de Rossend Bonàs, inclòs a la revista Quaderns de l’Ebre, que edita l’Institut Cristòfol Despuig
-Noel Luna ens canta acompanyat a la guitarra un poema d’Antonio Machado que ha musicat, i canta a capella una cançó de Labordeta a petició de Ricardo Gascón, que agraeix emocionat.
-I Valer Gisbert ens va explicar, per fi, qui és Numen, un somni de l’Ebre, el personatge o esperit, que es desvetllarà el proper 26 de gener al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa (aviat més informació).
.
I tot això amanit de les tapes que ens ofereixen al Forn de la Canonja, que sempre són una sorpresa i un gaudi, sovint amb productes molt propers, que salpebren les intervencions, mentre els somriures, i les copes dringuen, i les amistats creixen.
Ah! I el ja tradicional i mític cremat de l’Agustí Forner.
La trobada mensual ja és una cita ineludible per a molts i moltes, perquè, sobretot, xalem.
La propera, el 4 de febrer, carregats amb més iniciatives i la mateixa il·lusió. Tothom hi és convidat, creador, usuari, o xafarder de la cultura.
Si teniu interès en assistir, o simple curiositat, compte!, és addictiu. Preferiblement, aviseu-nos a dillumsdartsalforn@gmail.com per tal de tenir una previsió de les persones assistents.
Més informació al blog, al grup de facebook o al twitter, on procurem difondre tota mena d’activitats culturals.

07 de gener 2019

Conte de nadal


Cinc anys seguits ja és tradició nadalenca consolidada. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. i el 2018 El mag dels estels.
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

05 de gener 2019

Cites literàries


Els números primers són com la vida. Són molt lògics, però no hi ha manera de saber com funcionen, encara que passis tot el temps pensant en ells.
El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon
 .
M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva.
Pura anarquia, de Woody Allen
 .
Tant ells com nosaltres hem comès barbaritats! La supressió de l’home per l’home ha estat la consigna brutal i salvatge! Ni ells ni nosaltres ens hem recordat que tots som germans i ens hem tractat pitjor que a enemics!
Destins, de Joan Cid i Mulet
 .
Després, tota la tristesa va venir a fer-li companyia, i es presentava cada dia vestida d’una manera diferent, i la tocava amb les mans glaçades, sempre per sorpresa, i la deixava exhausta a qualsevol racó, i li tallava la respiració, i li feia tremolar les cames en creuar els carrers.
Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa
 .
Era un noi ben normal i corrent, potser massa normal i corrent per a ser feliç. Potser per això va ser fàcil que la mar l’embogís
Mitja dotzena d’ous, de Jordi Pijoan
 .
L’art és una mentida que ens apropa perillosamertn a la veritat.
El retorn de l’hongarès. d’Anna Moner
 .
Semblava (el delta de l’Ebre) que en qualsevol moment s’havia d’esqueixar del continent i començar a derivar perillosament fins a ser engolit pel mar i desaparèixer com una fina làmina de mantega sobre una paella calenta.
Melodia d’una absència, de Joan Roca Navarro

04 de gener 2019

Pengen les meves fibres


Pengen les meves fibres
vora escaires que no lliguen.
Fonamento els meus sentits
sota una aire invisible
que els fils somien cosir.
La nit és blanca avui,
i les idees, confuses.
L'equilibri, possible,
si intento fugir de mi. 

.
Durant el Repte poètic que vam realitzar al Mercat solidari d'art, del qual ja en vaig parlar, vaig escriure aquest text inspirat per una obra de Leonardo Escolda.

03 de gener 2019

Sóc un drac fet a trossos


Sóc un drac fet a trossos, 
de vegades,
una serp a mig camí del desencert.
Avanço a les palpentes,
dubto si el color que m'emprovo
em queda bé.
Soc retalls,
soc peces de l'engranatge
a un sol pas per fugir
.
Durant el Repte poètic que vam realitzar al Mercat solidari d'art, del qual ja en vaig parlar, vaig escriure aquest text inspirat per una obra d'Adolf Comes.


02 de gener 2019

El far, de Maria Carme Roca



El far, de Maria Carme Roca
Premi Prudenci Bertrana
Columna Edicions, 2018
Sinopsi
Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure’n l’entrellat i plantar-li cara. Però per a això s’haurà de remuntar als orígens familiars a l’illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l’any 1864.
La força del mar, de l’amor, de la voluntat i també de l’odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l’illa de Buda.

01 de gener 2019

CONVERSES AGAFADES AL VOL


CONVERSES AGAFADES AL VOL
Una xiqueta petita i son pare. 
-La mama també diu mentides.
- No, no en diu. 
-Sí, li pregunto si s'ha tirat un pet i diu que no. 
- La mama no ho fa això.
-A casa sí!