Gelosa, confosa, atordida, rebutjada, alterada, enyorada, consternada, cansada, trista, sola, alarmada, desconsolada, coaccionada, apartada, empresonada, ferida, humiliada, avergonyida, impotent, desvalguda, aclaparada, trasbalsada, desil·lusionada, exaltada, furiosa, sobresaltada, colpida, excitada, nerviosa, mesquina, exaltada, indecisa, insegura ...
Aquests són alguns dels adjectius amb què Maria Mercè Roca defineix l'Adriana, la protagonista de Cames de seda, que per a mi, és la millor de les seves novel·les que he llegit.
L'estructura és perfecta i narra els dies que transcorren des de que l'Adriana rep la trucada que anuncia la mort per accident del fill del seu marit i el funeral. L'Albert, el seu marit, viatge a Suïssa acompanyat de la seva ex per a recollir el cadàver, i durant aquest temps l'Adriana reflexiona sobre totes les seves inseguretats presents i passades, i ens fa un repàs a petites pinzellades de la seva vida: l'enyorament de la figura del pare, el sentiment de culpabilitat que li provoca la seva mare i la Consol, la criada de tota la vida, els amors fallits, la necessitat de sentir-se acaronada i estimada, la fredor del seu marit...
Vam comentar la novel·la a la darrera sessió del Club de lectura de Tortosa i, en caràcter general, el personatge ens va semblar ple d'una enorme buidor que intenta omplir debades amb l'alcohol, les pastilles i esporàdics amants que no acaben de satisfer els seus neguits. Membre d'una família acomodada i sense gaires ocupacions, l'Adriana viu reclosa en els seu propi egocentrisme.
La novel·la està narrada amb mestria i farcida de petits detalls que satisfan els amants de la literatura, de les guerxades a la tendresa.
Podeu llegir un comentari sobre la novel·la a
Llibrófags.
