04 de juny 2009

Felicitats petites (89)


Comença a fer calor. Arriba aquell temps en què, a determinades hores, passejar pel carrer es torna feixuc. És llavors quan l'ombra amiga d'uns porxos antics es converteixen en una Felicitat petita, com aquests de La Freixneda (Matarranya).

La setmana passada, al blog de L'ofici de viure parlaven de l'art de ser feliç.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Petita, reparadora i refrescant , crec que conec el lloc d'aquesta foto.Bon dia nano.

bajoqueta ha dit...

Fresqueta? On? On? Que me'n vaig.

Kudifamily ha dit...

Això això!
Fresqueta a on???????

Un dia d'aquest, Tibau, et copiaré això de les felicitats petites, perque és cert que sempre hi ha alguna coseta que et fa ser feliç encara que sigui per un instant...

(en Marc deuria estar ben content de la fresqueta eh???)

garbi24 ha dit...

Conec el lloc i tot un grapat de pobles que l'envolten . Un 10 per el Matarranya

Asimetrich ha dit...

És curiós, mentre allà busqueu les ombres i la fresca, aquí, al Regne Unit, busquem el sol com llangardaixos :). Sempre havia fugit del sol com un vampir, però 2 anys vivint aquí m'ha fet canviar radicalment. La qüestió és trobar felicitats petites

Anònim ha dit...

Holaaaa, feia molt de temps que no et visitava, es que no se perque le meu blog no actualiza com deu mana, tindre que revisarlo.

Xula la foto sols volia manarte un bes molt gran.

pepi ha dit...

Hola Jesús:
Acabo de descobrir aquestes felicitats petites que escrius al teu blog. Ara veig que tindré feina per llegir-ho tot.
Són escrits molt bonics.
FELICITATS

òscar ha dit...

cercar l'ombra a l'estiu és un talent que no tothom tenim. tinc un amic (gens devot) que s'ha reconvertit en un veritable turista d'esgléssies a la recerca de la fresqueta.

Cèlia ha dit...

Jo m'hi he refugiat en ple migdia d'estiu i he agraït molt la seva fresca! Recordo una senyora que m'explicava històries del poble...

Ma-Poc ha dit...

I tant que ve de gust la felicitat petita d'avui...