Comença a fer calor. Arriba aquell temps en què, a determinades hores, passejar pel carrer es torna feixuc. És llavors quan l'ombra amiga d'uns porxos antics es converteixen en una Felicitat petita, com aquests de La Freixneda (Matarranya).
La setmana passada, al blog de L'ofici de viure parlaven de l'art de ser feliç.
10 comentaris:
Petita, reparadora i refrescant , crec que conec el lloc d'aquesta foto.Bon dia nano.
Fresqueta? On? On? Que me'n vaig.
Això això!
Fresqueta a on???????
Un dia d'aquest, Tibau, et copiaré això de les felicitats petites, perque és cert que sempre hi ha alguna coseta que et fa ser feliç encara que sigui per un instant...
(en Marc deuria estar ben content de la fresqueta eh???)
Conec el lloc i tot un grapat de pobles que l'envolten . Un 10 per el Matarranya
És curiós, mentre allà busqueu les ombres i la fresca, aquí, al Regne Unit, busquem el sol com llangardaixos :). Sempre havia fugit del sol com un vampir, però 2 anys vivint aquí m'ha fet canviar radicalment. La qüestió és trobar felicitats petites
Holaaaa, feia molt de temps que no et visitava, es que no se perque le meu blog no actualiza com deu mana, tindre que revisarlo.
Xula la foto sols volia manarte un bes molt gran.
Hola Jesús:
Acabo de descobrir aquestes felicitats petites que escrius al teu blog. Ara veig que tindré feina per llegir-ho tot.
Són escrits molt bonics.
FELICITATS
cercar l'ombra a l'estiu és un talent que no tothom tenim. tinc un amic (gens devot) que s'ha reconvertit en un veritable turista d'esgléssies a la recerca de la fresqueta.
Jo m'hi he refugiat en ple migdia d'estiu i he agraït molt la seva fresca! Recordo una senyora que m'explicava històries del poble...
I tant que ve de gust la felicitat petita d'avui...
Publica un comentari a l'entrada