"Ara, de la terrassa de l’ostau deus mens pairs, a bèth còps que’m demori a espià’u, per dessús deus campanars de la glèisa e deus teulats vielhs deu vilatge. M’imagini que la soa cara cansada tanben m’observa, que las soas arròcas nudas, gastadas de sò e de hred, an pro de fòrça enqüèra, i que si quauqu’ua cai e rotla, n’ ei pas peu desir de’s deishar anar, mès per las hamis d’arríder e de córrer, com lo mainat qui ‘m pòrti en deguens."
Gràcies al Joan de Peiroton, El vertigen del trapezista ha travessat fronteres lingüístiques, ja que m'ha fet el regal de traduir-me al gascó un dels seus contes, "La muntanya més gran del món", del qual us mostro un fragment.
Properament, El vertigen del trapezista portarà més sorpreses d'aquest tipus.
El món dels blogs és una eina fantàstica per a fomentar la col·laboració i incentivar la creativitat.
7 comentaris:
Ja ets pots considerar tot un escriptor internacional.
si, ho pots posar al currículum: traduït a ... idiomes :D
Al ser la més grana , em pensava que et referies al barça.
Sembla que el gascó te unes similituts amb el portugues o brasiler
Per un moment he pensat que no sabia llegir jajaja.
Quina cosa més bonica, que algú que no entengue el català pugue llegir este conte.
Jo també he pensat en lo Barça al llegir grana :)
Realemente Jesús es una herramienta increíble! que lindo es que te traduzcan ,me siento orgullosa de conocerte! un abrazo!
Moltes felicitats! És un molt bon pas!
Felicitats! Quin regal més bonic, aquest de la traducció!!!
Publica un comentari a l'entrada