Res comparable a saber buscar moments de tendresa, a saber gaudir-los.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 21 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
13 comentaris:
Res com aquest moments.
Quins records, quina enyorança. Quan comencen a ser més tossuts cal respirar fons i recordar aquests moments per no menjar-te'ls a mossades en lloc de a petonets...
Una bonica estampa familiar, el que veritablement omple els nostres cors de joia, el veritable amor!
saber buscar-los... però també sobretot saber reconèixer-los, ja que moltes vegades els tenim davant dels morros i no els sabem veure...
Utnoa
Tot un art saber buscar-los. I igualment important saber gaudir-los!.
Ooooh... :)
Què tenen els nens petits, que (especialment quan estan adormits) transmeten tanta pau! :-)
Quina meravella de foto... ho diu tot.
Que les felicitats estiguin sempre amb vosaltres :-)
Quanta dolçor...
ja veig que n'hi ha més d'un que necessita pitet...
doncs si, ja que hi ha molta gent que busca i rebusca, que diu que no troba i en canvi no veu les petites mostres de tendresa!
Magnífics moments !
Visual poesia d'amor pur !!!
Publica un comentari a l'entrada