tens un racó dalt del món: Què és la vida?

26 de juny 2009

Què és la vida?

Què és la vida? Una novel·la o un recull de contes?

26 comentaris:

Allau ha dit...: Un recull de micro-relats.; 26 de juny del 2009, a les 13:19
Thera ha dit...: De vegades un culebró venezolà!!! Je, je,... ;); 26 de juny del 2009, a les 13:34
Carme Rosanas ha dit...: Jo m'apunto al recull de contes... no pas micro-relats, sinó contes ben contats.<<<<<<<<<<<<<<; 26 de juny del 2009, a les 13:35
Vicent Pellicer Ollés ha dit...: Ma mare, al cel sia, sempre deia que la vida era una vall de llàgrimes! També deia que era tot un seguit de contes molt curtets, alguns dels quals mai els acabaríem de llegir.; 26 de juny del 2009, a les 13:43
novesflors ha dit...: Una novel·la amb moltes "tècniques narratives" emprades.; 26 de juny del 2009, a les 14:35
captaire ha dit...: Una enciclopèdia incompleta.; 26 de juny del 2009, a les 15:30
JJMiracle ha dit...: La vida és poesia.; 26 de juny del 2009, a les 15:39
estrip ha dit...: les paraules de la novel·la, del recull de contes, del culebró veneçolà o de la enciclopèdia. Cada paraula un vida.; 26 de juny del 2009, a les 15:56
SU ha dit...: No sé la resposta, però seria divertit que fos un diccionari de desdefinicions, oi?

Vinga, bon cap de setmana!

SU; 26 de juny del 2009, a les 17:00
L'Ull Prodigiós ha dit...: Un poema, per la claredat i la incomprensió a la vegada. També per la concentració però sobretot per les metàfores.; 26 de juny del 2009, a les 17:00
Frannia ha dit...: Un recull de contes magistralment enllaçats; 26 de juny del 2009, a les 17:01
Aloma. ha dit...: un retall de cada frase poètica, amb un regust dolç i salat alhora, on en cada partícula d'aquest, també hi participi un padalar amarg i àcid. I sobretot, amb molta lletra que ens guií fent camins.; 26 de juny del 2009, a les 17:02
Manel Aljama ha dit...: Jo crec que un llibre en blanc que vas escribint amb el pas del temps (bé mentres passes) i que s'acaba quan ja saps escriure. Per tant s'assemblaria més a una novel·la.; 26 de juny del 2009, a les 17:28
Ma-Poc ha dit...: Jo sempre hes estat més de contes!; 26 de juny del 2009, a les 17:45
Doe ha dit...: La vida és una actuació de polipoesia admesa per la moral social. Som una colla de bojos amb una normativa baix del braç.

A veure si un dia d'aquests ens fem un nou estatut i variem totes les nostres collonades, que al final tants diners, tanta política i tanta llei... cansa una miqueta!; 26 de juny del 2009, a les 17:56
Salvador Macip ha dit...: Novel·la, novel·la! (Ho sento, sóc molt partidari dels relats llargs...); 26 de juny del 2009, a les 17:59
Trini González Francisco ha dit...: -Un frenesí!, com diria en Calderón de la Barca :); 26 de juny del 2009, a les 18:36
Kudifamily ha dit...: Un recull de contes... molts, de vegades, sense sentit...; 26 de juny del 2009, a les 19:53
Alegria De La Huerta ha dit...: Doncs m'has deixat fora de joc... però després de pensar-m'ho una mica jo diria que la vida s'assembla més a un recull de contes. Podríem dir que la novel·la és només una història que comença i acaba, de totes maneres les nostres vides estan formades per un conjunt de petites històries diàries, per hores, per minuts... a voltes viscudes en segons. M'atrau més la idea de tenir molts contes, que tinguin aquest finals punyents, que et fan saltar de la cadira i pensar que havien tingut l'extensió perfecte: massa curta que en volem més i tampoc massa llarga que ens en cansaríem.

Un petó!; 27 de juny del 2009, a les 3:04
Clidice ha dit...: Depèn, no dels anys, sinó del tipus de vida. Algunes vides són com una novel·la, d'altres, la majoria, no passen d'un haikú mal engiponat, però és així i ja està bé :); 27 de juny del 2009, a les 8:27
Joana ha dit...: Pot ser les dues coses no?.
Depén bastant dels instants...; 27 de juny del 2009, a les 9:07
captaire ha dit...: Si la vida fos un llibre seria, evidentment, una biografia.; 27 de juny del 2009, a les 9:56
bajoqueta ha dit...: Jo diria que un recull de contes, de vegades curts i intensos, i de vegades llargs i avorrits, depen :); 28 de juny del 2009, a les 10:07
Anònim ha dit...: Em sembla que comença essent un assaig fins que esdevé unes memòries.

Amb el temps he anat preferint aquests gèneres a la novel·la, ja que, com diu el tòpic, la realitat sempre supera la ficció.

Salut!

Jaume; 29 de juny del 2009, a les 10:18
núria ha dit...: Una gran novel·la farcida de contes.; 29 de juny del 2009, a les 11:20
caterina ha dit...: Una novel·la en la que entremig a vegades s'hi mesclen contes de terror, amor, amistat, frustració, etc :); 30 de juny del 2009, a les 14:14