En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua, la gota enyora l'emoció del caure i, en un esforç sublim, intenta inútilment tornar a ser pluja.
.
Imatge de Montse Argerich.
Aprenentatge
Fa 11 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
és forç comú això de voler ser el que ja no som.
Sembla talment com si es volguès escapar de l'aigua en aquesta foto, com si vulguès volar.
Abans de fer un gran primer pas, sempre tendim a voler tornar enrere. (abans de saltar del trampolí, per exemple)
La gota m'ha recordat aquells que volen pujar molts cops seguits a certes atraccions emocionants.
Que bonic!
I potser va acabar sen bombolla.
Que bonic....
Arriba un moment en que ja no hi ha marxa enrere, els canvis són bons!
Publica un comentari a l'entrada