Acabeu vosaltres el poema.

Ferides que no s'esborren

recorden focs passats.

No estic indemne,

sóc sensible al dolor,

i, malgrat tot, ...

.

Voleu acabar vosaltres la poesia?

Presentació d'USD, preses falses

El divendres passat vaig penjar el vídeo de presentació d'Una sortida digna, però aquesta gravació no va funcionar a la primera; també hi ha unes quantes preses falses:

Desdefinicions (124)

Cauen les fulles, cauen els mesos, però les Desdefinicions, tossudament, romanen perennes:
.
octubre. Vuit mamelles de vaca castellana.
obsolet. Petit astre en desús.
odiontologia. Sentiment profund de malvolença envers els dentistes.

Un regal de la Carme (un altre)

La Carme Rosanas (una de les blocaires més generoses) li ha fet un regal ple de tendresa (com sempre) a la Clara, un dels personatges d'USD, i indirectament a mi.

Jesús, Vic, Vall-de-roures

Recollir el Premi Blocs Catalunya a Vic només ha estat la cirereta d'un pastís d'activitats literàries d'aquesta setmana, de les quals vull deixar-ne constància de forma resumida.

.
El dijous 1 d'octubre, a les 20.00, vam presentar al poble de Jesús (revolucionat literàriament parlant gràcies a la seva regidora de Cultura, Dolors Queralt) el recull de poemes sorgit del Serret Blog, Lletres de Casa, de March Editors (a l'enllaç a pareixen tots els autors/es). Diversos autors/es vam llegir poemes (Emigdi Subirats, M. Cinta Moreso, Josep Igual, Glòria Fandos, Lluís Martín, Tomàs Camacho, Manuel Pérez Bonfill) i Xavier Aragó va recitar una magnífica creació realitzada amb els títols de tots els poemes del recull.

.

El mateix dijous (encara amb el regust del pica-pica anterior), vaig participar a la presentació de la nova temporada del programa de ràdio Tortosa La Pérgola, on uns feliçment esbojarrats de Jesús han tingut la idea de convidar-me a fer una secció mensual sobre el món dels llibres (espero estar a la seva esbojarrada alçada).

.

Dissabte, amb la ressaca emocional de Vic, faig cap a la Llibreria Serret de Vall-de-roures per a la primera signatura d'exemplars d'Una sortida digna, i tinc l'enorme satisfacció de compartir aquest dia tan especial, i d'abraçar l'Octavi que, tot just tancar la botiga (indret misteriós de l'univers literari on es venen mooolts llibres), marxava cap a Lleida a rebre el Premi Nacional de Cultura.

Foto amb l'Octavi Serret a la seva llibreria, amb el guardó del Premi Blocs Catalunya, una escultura de Jordi Portella.

Glops, de Joan Pinyol

Joan Pinyol és un expert en el gènere que tant estimo de la narrativa curta, amb diversos reculls publicats i una àmplia experiència. Ara, gràcies a l'Editorial Petròpolis, ha publicat en obert la seva darrera collita, Glops.

Si l'extensió d'un conte pot ser variable, d'un microconte també, des de ni tan sols una línia a una pàgina. L'escriptor només té temps de mostrar-nos la punta de l'iceberg, o ni tan sols aixó, simplement ens assenyala en el mapa la ubicació d'aquest iceberg.

Quin text podem considerar microconte? No ho sé, no sóc cap estudiós de la matèria, només en gaudeixo, però jo el considero com a tal si em suggereix una idea, un sentiment, una emoció, si és capaç de fer-me trontollar, d'encetar un misteri, d'entreveure un pessic de la condició humana. En aquest recull en trobareu una bona mostra, generosa. N'he triat un, potser dels que més m'agraden, però els podeu llegir tots, a petits Glops; no correu.

.
A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU

"Després de matar-lo d’un sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala."

Sensacions

Dissabte 3 d'octubre, 07.50 aproximadament. Carretera solitària. Vinc de dormir a Vic (poc), i em dirigeixo a Vall-de-roures per signar llibres. La Lluna plena s'està ponent. Clareja el dia. Travesso el Priorat i tinc el Montsant a mà dreta. Sabina m'acompanya al cotxe i, de sobte, paeixo les emocions de la nit anterior; i de tot l'any (dos llibres editats en solitari, diversos llibres col·lectius.... un fill). Llàgrimes de felicitat.

Que em toqui la loteria enguany seria una indecència.

Octavi Serret, "el gal"

Avui faran entrega a l'Octavi Serret, l'intrèpid llibreter de Vall-de-roures, el Premi Nacional de Cultura per la Projecció social de la llengua catalana.

En aquests moments em trobo a la seva llibreria signant exemplars d'Una sortida digna, i em complau que hagi volgut compartir amb mi aquest dia que, al final, ha estat especial per a tots dos, gràcies al premi que vaig obtenir ahir. Al seu honor li dedico el text següent :

Octavi Serret

L’any 50 abans de la nostra era, els gals van ser vençuts pels romans després d’una llarga lluita. Els caps de les tribus van deposar les armes als peus de Cèsar. La Gàl·lia ha estat ocupada; tota sencera? No! Una petita regió resisteix a l’invasor; una petita regió on trobarem el nostre heroi.

Suposo que a tothom li sonarà l’inici d’aquesta història. Exacte, es tracta de les aventures d’Astèrix. Us preguntareu quina relació hi ha entre una petita vila de la Gàl·lia ocupada pels romans i les Terres de l’Ebre actuals. Fa un temps, mentre preparava la presentació d’un dels molts llibres col·lectius que s’han editat recentment, em va venir al cap l’inici d’aquesta història, concretament quan pensava en la persona que ho ha fet possible: l’Octavi Serret. Aquest fenòmen de la natura té molt a veure amb l’Asterix del còmic i també amb l’Obelix, que de petit va caure a la marmita on es trobava la poció que donava forces als gals. Qui el conegui sap de què parlo. L’Octavi està dotat d’una energia fora de mida.

“Els llibres no es venen”. Aquesta és una temible frase, massa usada avui en dia, que amenaça el món de la cultura i als qui pretenen viure-hi amb certa dignitat, com un poderós exèrcit romà sense pietat. Però en un petit poble de la Gàl·lia ( o de la Matarranya) algú resisteix amb fermesa i fa que la frase perdi tot el sentit.
Amb una empenta que s’encomana, armat d’il·lusió darrere la muralla real del mostrador, o de la virtual del seu blog, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre, Maestrat i la Franja especialment. Mentre posa un suplement del diumenge dins d’un diari, parla per telèfon i no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.

Amb la Francesca Aliern sovint ens referim a l’Octavi, carinyosament, com “la fera” per la seva vitalitat i entusiasme. Durant un temps, vaig tenir una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col·laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert, gràcies en part a l’Octavi, que, amb voluntat, es pot aprendre a ser "fera".

Margalida, de Joan Isaac

Margalida, de Joan Isaac, és una d'aquelles cançons que resten per sempre a la memòria col·lectiva.

Guanyador del Premi Blocs Catalunya - Literatura. Premi Lletra

Em plau compartir amb vosaltres que Tens un racó dalt del món ha resultat guanyador del Premi Blocs Catalunya 2009 en la categoria de Literatura, que al mateix temps és el Premi Lletra, a l'apartat de blogs.

Abans que res, vull agrair a tothom l'empenta que m'heu donat amb les vostres visites, comentaris i participacions, així com a l'extensa llista de persones i entitats que han col·laborat amb aquest blog en nombroses ocasions (il·lustradors, pintors, fotògrafs, escriptors, blocaires, dibuixants, editorials, cases rurals, etc.). Continuo pensant que la col·laboració és un dels principals actius que fan gran la Catosfera.

Gràcies.

3cat24

L'illa dels llibres
Vilaweb
Bitscatalans
Tarragona21.cat
L'escrividor
Directe.cat
Crònica
La malla
Avui
Diari de Girona (a banda del clàssic error de dir-me Josep, molts diaris m'han fet professor de la UOC)
Pressdigital (la traducció al castellà de Tibau és Tensáis!!!)
Des d'on neixen tots els somnis
In varietate concordia
Emigdi Subirats
Fira Joan Cid i Mulet
Osona.com (Galeria de fotos)
80 grams
Galeria de fotos
La Marfanta
UOC
De res, massa
El 9nou (Galeria de fotos)
Sies.tv
Karma Peiró
Global talent

Foto d'Osona.com

Presentació virtual d'Una sortida digna

Com a blogaire de pro, no em puc estar de fer una presentació virtual del meu darrer llibre, Una sortida digna, de Cossetània Edicions. Com molts i moltes sabeu, es tracta d'un recull de relats amb la mort com a fil argumental, però des de'un punt de vista dramàtic o macabre, sinó amb tendresa i humor , gràcies a una especial galeria de sentiments i personatges: la roda de premsa d’un ressuscitat, unes oposicions a sicari municipal, un taxidermistra rancuniós o uns especials “viananys” (vianants dels anys). Podeu saber més coses sobre els personatges al blog del llibre.

El títol està extret d’una cançó de Jesús Fusté, que acompayarà el final del següent vídeo.
En total hi ha 26 relats, però en podrien ser més. Si m'envieu una foto amb un exemplar d'Una sortida digna a les mans, us faré arribar un d’aquests relats inèdits dalt del món.

Aquest ha estat un any prolífic per a mi, amb un llibre sobre l'amor, a la primavera, i un llibre sobre la mort a la tardor; curiosament amb mans a les portades de tots dos.

NOTA: Alguns m'heu felicitat per l'originalitat de fer una presentació virtual. La primera de la qual jo vaig tenir constància va ser a El basar de les espècies.

Doble direcció

El meu carrer és curt, estret, i fa pocs dies la Policia Local ha decidit pintar-li la senyalització horitzontal. Una persona obsessionada pel seu futur i sensible a creure en el poder del destí, creuria que es tracta d'un senyal de la providència que l'avisa que cal decidir el seu rumb d'una vegada.

Cares del món (118)

Joan Pinyol va trobar aquesta Cara del món tan trista a Ribadesella, amb llàgrimes i tot en un dels ulls, pobreta.

Demà, presentació virtual d'Una sortida digna

Ciberliteratura

Sovint, quan es parla de ciberliteratura, es pensa en escriptors que pengen els seus escrits a la xarxa, en blogs de caràcter literari, etc, però va molt més enllà. Jo no n'entenc gaire, de ciberliteratura, ho confesso, però us en mostro només un parell d'exemples:

Mar puro

De l'amour

Bústia de conflictes

Al CEIP Rocabruna de Les Borges del Camp han intentat resoldre els conflictes interns escrivint-los en un paper i dipositant-los en una bústia, per tal de ser tramitats posteriorment.

A la porta de l'ONU també en deu haver?

Demà me'n vaig a la Lluna

Demà me'n vaig a la Lluna, via La Pérgola.

Signatura d'Una sortida digna a la llibreria Serret

Aquest dissabte dia 3 d'octubre al matí, com ja ha anunciat al seu blog, es repetirà el que ja és una estimada tradició: la signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures, aquest cop d'Una sortida digna.

Sempre és un al·licient i una empenta a la moral arribar a la llibreria de l'Octavi i comprovar com t'esperen una pila de llibres per signar, i compartir tertúlia amb ell, i escoltar els projectes que porta entre mans, i gaudir de l'espectacle de veure com sedueix els clients que, en gran majoria, surten amb més llibres dels previstos. Però molts i moltes ja s'atansen al seu establiment amb predisposició de deixar-se seduir.

A través del seu blog, si voleu, ja podeu fer la comanda d'exemplars dedicats.

128è joc literari

Ja hem arribat a l'últim joc literari del mes de setembre. Encara teniu fins el 6 d'octubre per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes.
Les darreres setmanes m'he endinsat en la relectura d'una de les grans novel·les catalanes del segle XX, que he comentat els darrers dos diumenges. Si no l'heu llegida, us demano com a mínim que la fullegeu i que em digueu el nom de quatre dels seus personatges, a excepció dels que anomeno als comentaris esmentats (Lluís, Trini, Soleràs i Cruells).
Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera sumareu punts per al sorteig del premi del mes de setembre: un lot de llibres cedits per Abadia Editors.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 6 d'octubre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

Demà arriba el cinquè i últim joc literari de setembre, amb el qual podreu acumular més números per al sorteig del premi del mes de setembre: un lot de llibres cedits per Abadia Editors.

Mentre, podeu anar participant als jocs anteriors:
124è joc literari

125è joc literari

126è joc literari, a ritme de jota

127è joc literari
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 6 d'octubre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Quan la distància

Quan la distància no es mesura en centímetres,

quan el llenguatge no ens uneix,

quan l'experiència es fa frontera,

quan ens separa la il·lusió.

.

Il·lustració de Roger Pich.