L'aigua que corre riu avall enyora la sal del mar?
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 6 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
No es pot enyorar el que no es coneix.
Coneix la sal l'aigua del riu?
L'Ebre, des de la desombocadura fins a Campredo, o de vegades Tortosa, pos si que ho coneix!
M'han dit que les anchoes que se capturen a l'altura del pont del tren ja surten salades i aixi es poden ficar directament a la llauna.
L'empresa Lays ja fa temps que està mirant de fer una plantació de pataques a la platja de la Xiquina per aixi estalviar feina de salar-les.
I jo comprant anxoves de l'Escala!
Aixó s'avisa!!!
L'aigua que corre riu avall és diürèticament impetuosa. A casa, quan tenia un ensurt , la iaia em deia "ves a fer un riu". I tal com estàn alguns rius del nostre país sembla ben bé que els van fer nens espantats. Amb constància i terror.
Et felicito, Jesús, per l'autoritat 200 de Technorati. A veure si t'enxampo aviat...
Pos segons el PP blavencià, l'aigua dolça que llencem al mar a través de l'Ebre està estressada, perquè un cop ben saladeta caldrà dessalar-la per a regar la gespa dels golfs del desert i els banys terapèutics de Marruïna d'Or...
Publica un comentari a l'entrada